Els despertadors de la XIX Fira del Rellotge avui han tingut molta corda i energia i han visitat el mercat de Caldes de Montbui i Les Rambles de Barcelona.
Us els heu trobat? TIC TAC TIC TAC!
EL RELLOTGE I L’AUTOMÒBIL
Després de l’invent revolucionari de la màquina de vapor, que amb la força i potència mecànica instal·lada als trens i als primers carros traslladava persones i mercaderies substituint la tracció animal, apareix el rellotge informatiu de mesura del temps amb la distància (velocitat), o sigui, el velocímetre o tacòmetre.
No solsament aquest, sinó que en aquests medis de locomoció s’acompanyen paulatinament els rellotges de pressió d’aigua, d’oli, de temperatura de l’aigua, d’ampers de bateria, de registre de capacitat de combustible, etc. Però d’aquests en parlarem en una altra ocasió. Enguany ens centrarem en el rellotge horari, també incorporat al cotxe.
A principis del segle XX, quan es va popularitzar l’automòbil de combustió interna -conegut com el de benzina-, molts usuaris de cotxes varen incorporar el rellotge horari al tablier com a novedòs i complementari. El xofer havia d’estar pendent amb els cinc sentits dels diferents “orgues” de l’automòbil i, per descomptat, de la carretera. Per tant, era més adient tenir el rellotge a la vista que no a la butxaca.
Més endavant, pel voltant dels anys 20, ja es comencen a integrar les esferes dins del panell d’instruments o tablier. Des de llavors ja podem dir que quasi tots els automòbils el porten incorporat, sigui mecànic o elèctric. Posteriorment, ja en l’era moderna, aquest rellotge és digital i electrònic.
Actualment hi ha molts fabricants de rellotges que estan lligats amb alguns models amb marques d’automòbil, com per exemple Breitling a Bentley, IWC a Mercedes AMG, Chopard a la cursa Mille Miglia, etc. També alguns pilots famosos com Fernando Alonso, Michael Schumacher, Felipe Massa o molts d’altres patrocinen marques de rellotges de canell conegudes i capdavanteres.
En l’exposició de la XV Fira es varen poder contemplar aquests rellotges des de l’inici del cotxe fins als nostres dies. Alguns d’ells amb l’anagrama de la marca, com poden ser Ford, Fiat, Hispano-Suiza, etc. És per això en la XV edició de la nostra fira i exposició es va donar un gran ressò a aquests lligams del rellotge horari amb l’automòbil i els automobilistes.
Rellotge de Moià número 485 (del segle XVIII), es va exposar durant la XIV Fira del Rellotge dedicada a “El Rellotge Català”.
És un dels 46 rellotges històrics que s’han pogut censar de la vila de Moià, i és totalment diferent a la resta.
Aquest rellotge procedeix de la col·lecció anglesa Tyler i va aconseguir escapar de la destrucció que va sofrir la vila de Moià per la guerra carlista de mitjans segle XIX fins a convertir-se en una antiguitat. El gran historiador rellotger Luis Montañés li va seguir la pista i el menciona en els seus estudis dels anys 60 i surt fotografiat per primera vegada quan va publicar el llibre “Articulos ABC”. Als anys 70 el diari ABC de Madrid es va referir a ell i va publicar un article de la important col·lecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII.
En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero també el cataloga en el seu llibre “Diccionario sobre el reloj (“ Editorial Furtwangen”).
Cal recordar que l’any 2003, a la VIII, es va fer una exposició monogràfica dels Rellotges de Moià. Altres Rellotges de Moìa també vistes a les diferents edicions de la Fira:
Després de vint anys d’estudi, l’antiquari Jaume Xarrié i el professor de rellotgeria Eduard Farré van presentar l’any 2009 coincidint amb la XIV Fira del Rellotge de Catalunya el llibre El rellotge català, una obra de síntesi, rigorosa i profundament didàctica, sobre la història de la rellotgeria de Catalunya. Donada la importància d’aquesta obra mestra sobre la investigació i catalogació dels rellotges de Catalunya, l’any 2009 per la XIV es va fer una Fira monogràfica al Rellotge Català i els autors del llibre van visitar la Fira i van signar personalment el llibre.
Des dels inicis de la civilització, l’ésser humà ha esmerçat recursos per mesurar el temps. Els autors repassen aquests orígens amb les clepsidres i els antics rellotges aromàtics. El naixement del rellotge mecànic, pels volts de 1300, representa un salt irrevocable respecte
al període anterior. Xarrié i Farré valoren la importància de l’invent i se centren en la producció dels dotze tallers rellotgers catalans durant el segle XVIII, els quals, en menys de setanta anys, fabriquen una gran quantitat d’aparells mecànics, amb tipologia i estil diferents però amb un denominador comú: l’escapament català.
El llibre recull la trajectòria dels prestigiosos mestres rellotgers dels tallers d’Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada,
Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic, alhora que il·lustra la importància dels rellotges de campanar
catalans, que apareixen just quan la societat deixa enrere les hores canòniques i es regeix pels tocs horaris civils.
El rellotge català ens endinsa a descobrir la història de la rellotgeria de Catalunya –des de la clepsidra de Ripoll del segle XI fins als
rellotges científics d’Albert Billeter, rellotger suís establert a la vila de Gràcia el segle XIX–, un llegat patrimonial apassionant i, en una
gran part, inèdit.
AUTORS: Jaume Xarrié i Rovira i Eduard Farré i Olivé.
PRÒLEG: Josep M. Cadena.
ISBN: 978-84-95550-72-9
COL·LECCIÓ: Patrimoni per Descobrir.
Editorial Efadós, Rambla de Catalunya, 16, 08754 EL PAPIOL (Baix Llobregat). Tel. 93 673 12 12 Fax 93 673 04 73. Web: www.efados.com
El rellotge català, innovació puntera a l’Europa del segle XVIII «Al català li agrada més innovar que copiar».
ELS AUTORS
Jaume Xarrié i Rovira (Barcelona, 1940)
Antiquari, col·leccionista i assessor artístic. Aparellador per la Universitat de Barcelona (1964), es dedica a la seva passió per l’art i les antiguitats, i molt especialment pels rellotges domèstics catalans del segle XVIII. És el comissari de l’exposició «El rellotge domèstic
català», mostrada al públic durant la 25a Fira d’Antiquaris de Barcelona l’any 2001. Destaca la distinció del Comitè Organitzador del 14è Saló d’Antiquaris de Barcelona en l’exhibició de l’Objecte Insòlit d’Antiquaris en les edicions de 1987 i 1990. El 2001 és nomenat president emèrit de Fira Internacional de Barcelona en reconeixença de la seva dedicació com a president del Comitè Organitzador d’Antiquaris de Barcelona. El 2008 és nomenat president emèrit del Gremi d’Antiquaris de Catalunya.
Eduard Farré i Olivé (Barcelona, 1953)
Professor de Pràctiques i Tecnologia de Micromecànica i Rellotgeria de l’Escola de Rellotgeria de Barcelona (IES La Mercè), ha estat president fundador de la Societat Catalana de Gnomònica (1988-1994), i també membre del British Horological Institute (1980-1983) i de l’Antiquarian Horological Society (1985-2001).
En la construcció i disseny d’instruments per a la mesura del temps és autor d’un planetari d’estil segle XVIII que s’exposa al Museu de la Ciència de Barcelona i del disseny tècnic de diversos rellotges de sol analemàtics, entre d’altres obres. Ha publicat un centenar d’articles en revistes especialitzades en rellotgeria i astronomia, i diversos llibres. És coautor del llibre Rellotges de sol de Catalunya, d’aquesta
mateixa col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ha realitzat també les exposicions «Temps i rellotges» (Museu de la Ciència de Barcelona, 1985), «Historia de la medida del tiempo» (Sant Sebastià, 1991) i «Evolució dels rellotges» (Fira Andor’93).
EL RELLOTGE CATALÀ
En un principi per la XIV Fira es va anunciat que la Fira estaria dedicada al Rellotge Electric, però la publicació del llibre “El Rellotge Català” i la possibilitat d’exposició de peces ùniques de rellotges catalans van fer que es posposes la Fira dedicada al Rellotge Electric.
Així doncs l’exposició es va dedicar totalment al rellotge català amb abast internacional. Tots els organitzadors i simpatitzants van estar d’acord en que s’havia de col·laborar al màxim en la divulgació del inigualable, únic e insustitutible llibre “El Rellotge Català”, que amb molta dedicació de temps i esforç, els seus autors, l’antiquari i
col·leccionista Jaume Xarrié, i el reconegut professor, Eduard Farré, havien publicat pocs dies abans de la Fira i es va voler donar suport a aquesta gran obra mostrant rellotges de tots i cadascuna de les poblacions catalanes que els van construir.
Anècdota de la XIV Fira: El rellotge 485 de Moià. Catalunya va recuperar l’històric rellotge de Moià número 485 del segle XVIII de la col·lecció anglesa Tyler. Dels 46 rellotges històrics censats fins a la data de la Vila de Moià, existeix un que és diferent a tots els demés.
En els anys 70 del segle XX, el diari ABC de Madrid es referí a ell i va publicar un article de la important colecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII. Aquest rellotge va escapar de la destrucció per part dels Carlistes de la Vila de Moià i del oblit fins ser una antiguitat que el historiògraf rellotger Luis Montañés el va mencionar en els seus estudis dels anys 1959-1969. Posteriorment, el Sr. Montañés va publicar un llibre titulat “Articulos ABC”, on sortí fotografiat per primera vegada. En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero, també el cataloga en el seu diccionari sobre el rellotge “Relojes. Diccionario Enciclopédico de Alta Relojería “, publicat per Editorial Furtwangen. En l’actualitat, el rellotge està a Catalunya i s’en va poder gaudir en exclusiva a la nostra XIV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines.
EL RELLOTGE ELEMENTAL
La tretzena edició ho va voler fer fàcil i es va remuntar als orígens dedicant l’exposició als Rellotges Elementals, és a dir a aquells instruments per a la mesura del temps que es basen en la utilització dels quatre elements clàssics: aigua, foc, terra i aire.
A l’antiguitat es donava el nom d’Element a cadascuna de les quatre substàncies amb les que es pensava que estava fet tot l’univers físic. La formulació de la teoria dels quatre elements s’atribueix al grec Empèdocles (s. V aC.); més tard se li afegí un cinquè element, l’èter, que se suposava que omplia tot l’espai, l’existència del qual no fou revocada fins la formulació de la teoria de la relativitat.
Tocant de peus a terra, es van exposar rellotges de sorra (terra), clepsidres (aigua), rellotges d’oli i encens (foc) i, per suplir l’aire i l’èter, hi afegirem els rellotges de sol i altres instruments astronòmics d’utilització a l’aire lliure. A més, naturalment, d’altres rellotges que ens hagin cridat l’atenció i que puguin contribuir al coneixement d’aquest art tant artístic com científic.
El dissabte passat a la tarda els despertadors de la Fira del Rellotge de Catalunya van visitar Granollers i van causar una gran expectació. Els llocs més emblemàtics de la capital vallesana va viure també aquesta nova edició de la Fira que es preveu molt concorreguda i amb rellotges molt interessants.
Quin serà el proper destí dels despertadors de la Fira?
EL RELLOTGE MISTERIÓS
El Rellotge Misteriós va ser el tema de la dotzena edició, que se celebrà el dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2007 a Sant Feliu de Codines.
Amb la denominació de “misteriosos” es cataloguen una sèrie de rellotges el funcionament del qual no és fàcilment explicable, ja sigui perquè la localització de l’inevitable mecanisme no és evident, ja sigui perquè no s’encerti a identificar el vincle que necessàriament ha d’haver-hi entre la màquina i les agulles.
El testimoni més antic que coneixem sobre els rellotges misteriosos es remunta a l’any 1751, amb la publicació dels imaginatius rellotges de Nicolau Groiller entre els quals n’hi ha un amb un pla inclinat i un altre rellotge horitzontal en el que una tortuga flotant dins l’aigua senyala l’hora sobre els llims que serveix de marc del petit estany. Condició necessària per a un rellotge misteriós és que no es proporcioni la mínima indicació sobre el seu mecanisme, abandonant així l’enigma a les especulacions sempre interessants del intrigat observador.
Gaston Tissandier, Robert Houdin, Henri Robert, Guilmet, Cartier, Omega i altres rellotgers anònims i marques diferents han fabricat peces úniques o petites sèries de rellotges misteriosos de taula, butxaca i de polsera.
En èpoques diferents es van qualificar de misteriosos els rellotges situats en l’interior de pèndols composats i fins i tot els rellotges en els que una figura movia alternativament els ulls. A falta de criteri convencional per aplicar la denominació de misteriós a un rellotge, aquest qualificatiu seguirà depenent, com fins ara, del nivell d’imaginació i de coneixements del qui observa el rellotge i es qüestioni el seu funcionament.
EL RELLOTGE I LA MÚSICA
La onzena edició va estar de dedicada a “El Rellotge i la Música”.
La música en els rellotges és una característica que ha quedat moltes vegades amagada darrera la vistositat dels autòmats però en canvi, es constata que aquests depenen en gran part de la música que sona mentre realitzen les seves evolucions i fins i tot, hi ha molts rellotges que disposen de música de forma exclusiva.
També han estat els rellotgers i les seves tècniques específiques els que han estat capaços de construir màquines de música mecànica independent dels rellotges.
Tot comença al món clàssic quan els primers ocells autòmats dissenyats per Heró d’Alexandria, ja s’acompanyaven de flautes hidràuliques per imitar el seu cant. Al món medieval, la música de flautes i d’altres instruments de corda i de percussió servia de complement al toc de les hores dels rellotges.
Diverses campanes unides de bateria conformaren els primers carrillons i la seva miniaturització, ha estat l’origen de rellotges portàtils amb caixa de música incorporada i de les caixes de música autònomes.
Video que hi ha a YouTube de la XI Fira del Rellotge:
X FIRA: 10 ANYS DE RELLOTGES
La desena edició va suposar un retrobament amb les altres edicions i per això es va fer una recopilació de les millors peces que havien passat per les anteriors exposicions.
Així mateix es va publicar una edició limitada d’un llibre commemoratiu en motiu del desè aniversari.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.