Arxiu de la categoria: Edició

IX Fira del Rellotge de Catalunya, 15 i 16 de maig de 2004

L’AUTÒMATA I EL RELLOTGE

La novena edició va aplegar una col·lecció única de rellotges amb autòmats i autòmats independents entre els que hi havia peces que ara s’exposen en d’altres museus de Catalunya de recent creació i originals rellotges de butxaca amb autòmats de tipus musical i eròtic.

Els primers rellotges mecànics, cap al segle XIV, estaven dotats, la majoria de les vegades, de figures autòmates anomenades “Jaquemart” que copejaven les campanes. Encara queden innombrables exemples dels citats campaners mecànics dels quals podem citar per proximitat o fama, els de la Catedral de Burgos, els d’Elx o els de la plaça de Sant Marc de Venecia.

Amb el temps, els mecanismes s’anaren complicant amb multitud de figures que no nomès accionen les campanes, sinó que es desplacen per l’esfera del reliotge o per altres parts del moble o façana que els dóna cabuda per senyalar parts molt concretes del dia, especialment el moment del migdia. Aquest és el cas dels grans rellotges de Munich, Nuremberg, Munster, Berna, Estrasburg, Besançon o Praga.

A finals del segle XVIII, l’art de la rellotgeria assolí un alt nivell de precisió i de miniaturització que alguna dels artesans, no satisfets amb que les seves obres, (d’unes dimensions mínimes) marquessin les hores i senyalessin la posició dels astres amb una fiabilitat extraordinaria, volen anar més lluny i els volen donar vida. A partir d’aquella epoca, els rellotgers crearen una sèrie d’autòmates en miniatura i independents dels reuotges, capaços de sorprendre, meravellar i fer somiar al món.

Entre l’extensa gama d’autòmates que han arribat fins als nostres dies destaca una gran quantitat d’ocells que tenien complexes tonades mentre mouen cap, pic, ales i cua. Jacquet-Droz i el seu col·laborador Frederic Leschaut van construir els autómates més fascinants de tota els temps: tres androides que dibuixen, escriuen i toquen i’orgue. El tamany no ha estat un impediment per a la realització d’autòmates, sinó més que un repte a l’art de la rellotgeria i la minituralització.

Molts rellotges de butxaca amb repetició de soneria disposen de figures que copegen les campanes; en altres hi ha escenes animades de tipus costumista, bíblic o fins i tot erótic.

VIII Fira del Rellotge de Catalunya,17 i 18 de maig de 2003

EL RELLOTGE DE MOIÀ

La vuitena edició va centrar-se precisament en Catalunya i els rellotges domèstics del segle XVIII que van aparèixer gràcies als diversos tallers artesanals dedicats a la seva fabricació. Durant la fira, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor, Joan Rigol, ex-President del Parlament de Catalunya es van exposar per primer cop junt, una col·lecció única de rellotges catalans de diverses poblacions del país.

Si volguéssim mesurar la importància de cada localitat pel nombre de rellotges que ens han arribat, hauríem de situar en primer lloc Moià (Bages) on el rellotger Josep Senesteva (1735-1808) arribà fins el nº 508 de fabricació. El seu aprenent i continuador, Francesc Crusat (1780-1833) arribà al nº 114.

La resta de tallers de rellotges domèstics localitzats a Catalunya i citant-los pel volum de fabricació són els d’Arenys de Munt, Gironella, Sant Joan de les Abadesses, Mataró, Manresa, Olot, Igualada, Terrassa, Barcelona, Centelles i Vic.

VII Fira del Rellotge de Catalunya,18 i 19 de maig de 2002

EL RELLOTGE PORTÀTILS I DE SOBRETAULA

La setena edició va portar l’atenció als rellotges de sobretaula i portàtils.

Des del Segle XV en que es va inventar la molla tancada dins d’un barrilet per fornir d’energia els rellotges, aquests van poder abandonar la seva posició estàtica a les parets i començar a ocupar llocs més propers als seus propietaris.

El rellotge de sobretaula s’integrà de seguida en la decoració mobiliària de les cambres, lloc que encara ocupa avui dia.

VI Fira del Rellotge de Catalunya,12 i 13 de maig de 2001

EL RELLOTGE DE SOL I ORIGEN DE LA MESURA DEL TEMPS

La sisena edició va presentar una visió dels rellotges de sol que es fan a Catalunya i de les persones que es dediquen a la gnomònica, l’art de construir rellotges de sol.

La Societat Catalana de Gnomònica, centre d’estudis de rellotges de sol va exposar una col·lecció de fotografies i peces reals de rellotges reals que fabriquen i restauren els seus socis.

Així, es podran veure rellotges de sol de paper, retallables, portàtils i fotografies de rellotges de sol instal·lats al cim de les agulles, al Pirineu o a edificis públics i privats arreu de Catalunya de notable interès per la seva originalitat, tècnica i disseny.

 

 

V Fira del Rellotge de Catalunya, 13 i 14 de maig de 2000

EL RELLOTGE ANGLÈS

La cinquena edició va mirar cap les Illes Britàniques perquè Anglaterra sempre havia estat a l’avantguarda de les millores en la mesura del temps.

Els primers rellotges mecànics de campanar van aparèixer pels voltants de l’any 1300 i cap el 1600 s’hi començaren a fabricar rellotges domèstics de paret.

Els rellotges de paret, més coneguts amb el nom de “llanterna” o bé els de caixa, quan els mecanismes de llanterna es tanquen a l’interior de caixes de fusta van ser presents. No van faltar els primers rellotges de sobretaula anomenats “bracket” (suport).

La cinquena edició també va tenir exposades una de les millors col·leccions de Catalunya de rellotges SWATCH amb gairebé 200 models diferents.

IV Fira del Rellotge de Catalunya, 1, 2, 8 i 9 de maig de 1999

EL RELLOTGE DEL FRANC COMPTAT

La quarta edició es va proveir de la producció del Franc Comptat, la regió rellotgera per excel·lència de França. Situada entre la Bourgogne i el Jura Suís, des de principis del segle XVII s’hi van fabricar rellotges de molta qualitat.

Morez i Morbier eren les principals ciutats on es van fabricar rellotges de caixa en la quantitat i qualitat suficients per ocupar tots els mercats europeus. Els rellotges d’aquesta regió se’ls anomena “comptoises” pel Franc Comptat però és molt més popular el nom de “Morez” per la ciutat que n’ha fabricat més.

A més dels Morez, també hi havia una secció dedicada a rellotges històrics que han pertangut a grans personalitats com Pompeu Fabra i d’altres commemoratius.

III Fira del Rellotge de Catalunya, 9, 10 16 i 17 de maig de 1998

EL RELLOTGE DE LA SELVA NEGRA

La tercera edició es va dedicar als rellotges que tenen l’origen a la Selva Negra. S’iniciava una especialització que volia que a partir de llavors, cada edició fos dedicada a unes màquines en concret.

Les conegudes “rateres”, que a Catalunya bategem d’aquesta manera per l’aspecte de trampa de rates que tenien les seves maquinaries al estar constituïdes per fusta i filferro, son precisament inspirades en la tradició de la Selva Negra.

La Fira del Rellotge de 1998 va tenir el seu motiu entranyable en la recuperació de la campana del rellotge que hi ha a la capella de la Residència Agustí Santacruz. A partir d’un sufragi popular, principalment entre els ex-alumnes de l’escola de les Germanes Dominiques, es va fer donació d’una campana a la comunitat de Dominiques que regenten la residència i que va desaparèixer durant la Guerra Civil.

 

II Fira del Rellotge de Catalunya, 1, 2, 3 i 4 de maig de 1997

2a FIRA ANY 1997

La segona edició va ser molt important perquè es volia donar forma a Sant Feliu de Codines com a capital del rellotge de Catalunya. Ni les previsions més optimistes feien preveure les més de 1.500 persones que van passejar-se durant els dos caps de setmana que va durar la Fira.

La novetat va ser la presència d’alumnes de l’Escola Rellotgeria de Barcelona, integrada a l’IES-SEP La Mercè -la única escola pública en tot l’estat – els alumnes de la qual van aportar el seu treball sobre els rellotges.

Tot i que els rellotges catalans del segle XVIII eren les peces mes antigues que s’hi exposaven, un dels molts visitants hi va aportar una troballa feta en un hort de Sant Feliu d’un rellotge gòtic, datat de finals del segle XVII, fet que el va convertir en la peça més antiga que s’hi exposava. També van destacar els Morez de cinc campanes, dos rellotges de fusta de la Selva Negra i diversos rellotges de butxaca amb soneria d’or i plata.

Durant la Fira es va comptar entre els expositors amb els creadors del primer rellotge reciclat de Catalunya, així com membres de la Casa de la Veleta, l’única empresa dedicada a la fabricació artesanal de penells i rellotges de sol.

El dissabte, que era el dia de la Fira, va tenir com a acte principal la recuperació i posada en marxa del rellotge de la Casa Rodó, una de les peces més antigues de la població i propietat de la família López Rodó des de començaments de segle. El rellotge, que és de l’any 1889, va estar reparat pels alumnes de l’Escola de Rellotgeria i el professor Eduard Farré, reconegut expert en rellotges. Precisament la mateixa tarda, el professor Farré i el Sr. Lluís Cascante van donar una conferència sobre l’origen i historia dels rellotges.

 

1a Edició de la Fira del Rellotge, 7 d’abril de 1996

1ª FIRA ANY 1996

La 1a Edició de la Fira del Rellotge, celebrada el diumenge 7 d’abril de 1996, va sorprendre a la organització tenint en compte que aprofitant els dies festius de la Setmana Santa, es va encabir la celebració de la fira el diumenge de Pasqua, amb la visita de més d’un miler de visitants.

Paral·lelament es va muntar a l’edifici del Casal Cultural Codinenc una exposició permanent de rellotges provinents de col·leccions privades, la majoria de Sant Feliu. A la mostra es van poder veure des de rellotges d’or de butxaca amb soneria o de plata amb tres tapes, fins els clàssics Roscoff o la típica ratera de paret d’una campana, passant  per rellotges isabelins, Morez o una excepcional peça de col·leccionista com és una ratera amb flautes de la Selva Negra.

També s’hi va exposar un rellotge de campanar desmuntat similar al que hi havia a la torre del rellotge del poble i excepcionalment, un dels rellotges més antics de Moià.