Arxiu d'etiquetes: Fira del Rellotge

2013, XVIII Fira

XVIII Fira del Rellotge de Catalunya, 19 maig de 2013

EL RELLOTGE DE SOL

En la XVIII es va voler celebrar el 25 aniversari de la Societat Catalana de Gnomònica, Associació per l’Estudi del Rellotge de Sol i de la Mesura del Temps, i per sagona vegada la Fira va tornar a centrar-se en el rellotge de sol. El 25 aniversari de la fundació de la Societat Catala de Gnomònica era un important esdeveniment i es va voler compartir dedicant una nova Fira.

Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Gnomònica es va oferir l’exposició de la col·lecció de maquetes de rellotges de sol del Sr. Francesc Clarà, d’Olot.

Es van inaugurar un especial rellotge de sol doble a la façana del nostre Ajuntament dissenyat i calculat pel professor Joan Girbau de la U.A.B. que va quedar com a testimoni de l’esdeveniment i que farà referència a l’activitat anual de la Fira del Rellotge.  Amb la instal·lació d’un rellotge de sol modern i de característiques avantguardistes en el centre neuràlgic de la vila, Sant Feliu de Codines va consolidar la seva posició com a centre de referència del rellotge de Catalunya.

Video Resum de la XVIII Fira del Rellotge:

Mapa

Mapa de la Fira del Rellotge a Google Maps

Si ens voleu trobar o buscar a través de Google Maps hem carregat un planol amb totes les localitzacions, hi trobareu la Plaça on farem la Fira, l’Ajuntament, el Casal Cultural on hi ha el Museu del Rellotge així com les principals zones d’aparcament per si veniu amb cotxes o la parada de autobusos per si veniu amb transport públic.

Mapa_Fira_del_Rellotge

 

Si escolliu el transport públic l’empresa Sagales fa el servei de la Linia Barcelona a Sant Feliu de Codines amb autobusos, hi ha parades a Barcelona, Palau de Plegamans i Caldes de Montbui. També hi ha enllaços amb Granollers i Sabadell. Trobareu tota la informació i horaris a la web de Sagales www.sagales.com (Tel. 902 130 01)

Amb cotxe es carreteres que conflueixen a Sant Feliu de Codines són:

 

BP-1432: Sant Feliu de Codines – Llinars (passant per Bigues)
BP-1241: Sant Feliu – Sant Llorenç Savall (passant per Gallifa)
BV-1485: Sant Feliu de Codines – Sant Miquel del Fai
C-1413b: Sant Feliu de Codines – Centelles
C-59: Mollet – Moià (passant per Sant Feliu de Codines) 

Planol_St_Feliu

En el cas que necessiteu un Taxis aquí teniu les seves dades:

Taxi Enric Claramunt Humet
Tel. 93 866 12 44 – 609 333 705
Correu electrònic: taxi@taxienric.cat
Web: www.taxienric.cat

Taxi Jesús Navarro
Tel. 607 233 684
Correu electrònic: taxij.navarro@gmail.com

 

2012, XVII Fira

XVII Fira del Rellotge de Catalunya, 20 de maig de 2012

EL RELLOTGE A L’ESCOLA

La dissetena edició de la Fira del Rellotge es dedicà a “El Rellotge a l’Escola” i es va voler dedicar a tots els alumnes per la importància dels coneixements en la mesura del temps i la rellotgeria.

La Fira es va presentar el dimecres 15 de maig de 2012 a la tarda en un acte al Casal Cultural Codinenc. L’exposició “El Rellotge a l’Escola” i la tradicional Fira es va fer a Sant Feliu de Codines el diumenge 20 de maig de 2012.

La intenció de la Fira va ser dedicar a tots els alumnes de les Escoles, Institut i Aldea Infantil, fent-los partícip amb diferents treballs de la Ciència Rellotgera i de la mesura del temps. La història del poble de Sant Feliu de Codines, amb la singularitat de tenir dos campanars, dels que el civil l’any 1996 va complir dos cents anys, La conmemoració de la construcció de la Torre del Rellotge va donar origen a la Fira. Aquesta singularitat i la passió pel rellotge i la mesura del temps cal fer-la extensible a tot el poble en especial els més petits i joves per que entenguessin i en participessin d’aquesta interessantíssima cultura des dels inicis fins a la mecànica i tècniques modernes de rellotges.

Gràcies als ajuts dels professors i alumnes de l’Escola de Rellotgeria “La Mercè” de Barcelona, i d’altres afeccionats i col·leccionistes que any darrera any ajuden i molt més aquest per aconseguir aquesta Fira. També els socis de l’Associació Gnomònica de Catalunya van brindar el seu suport col·laborant desinteressadament amb els directors i professors de totes i cada una de les escoles del poble. Cal recalcar que tots ells s’han bolcat amb que aquests coneixements i treballs arribin a tot el seu alumnat de forma profitosa, instructiva e il·lusionada. Tots en vàrem gaudir veient-los a l’exposició d’aquest any 2012.

 

2014, XIX Fira

Les Rambles de Barcelona i el mercat de Caldes visitats pels despertadors de la Fira del Rellotge

Els despertadors de la XIX Fira del Rellotge avui han tingut molta corda i energia i han visitat el mercat de Caldes de Montbui i Les Rambles de Barcelona.

Us els heu trobat? TIC TAC TIC TAC!

2010, XV Fira

XV Fira del Rellotge de Catalunya, 16 maig de 2010

EL RELLOTGE I L’AUTOMÒBIL

Després de l’invent revolucionari de la màquina de vapor, que amb la força i potència mecànica instal·lada als trens i als primers carros traslladava persones i mercaderies substituint la tracció animal, apareix el rellotge informatiu de mesura del temps amb la distància (velocitat), o sigui, el  velocímetre o tacòmetre.

No solsament aquest, sinó que en aquests medis de locomoció s’acompanyen paulatinament els rellotges de pressió d’aigua, d’oli, de temperatura de l’aigua, d’ampers de bateria, de registre de capacitat de combustible, etc. Però d’aquests en parlarem en una altra ocasió. Enguany ens centrarem en el rellotge horari, també incorporat al cotxe.

A principis del segle XX, quan es va popularitzar l’automòbil de combustió interna -conegut com el de benzina-, molts usuaris de cotxes  varen incorporar el rellotge horari al tablier com a novedòs i complementari. El xofer havia d’estar pendent amb els cinc sentits dels diferents “orgues” de l’automòbil i, per descomptat, de la carretera. Per tant, era més adient tenir el rellotge a la vista que no a la butxaca.

Més endavant, pel voltant dels anys 20, ja es comencen a integrar les esferes dins del panell d’instruments o tablier. Des de llavors ja podem dir que quasi tots els automòbils el porten incorporat, sigui mecànic o elèctric. Posteriorment, ja en l’era moderna, aquest rellotge és digital i electrònic.

Actualment hi ha molts fabricants de rellotges que estan lligats amb alguns models amb marques d’automòbil, com per exemple Breitling a Bentley, IWC a Mercedes AMG, Chopard a la cursa Mille Miglia, etc. També alguns pilots famosos com Fernando Alonso, Michael Schumacher, Felipe Massa o molts d’altres patrocinen marques de rellotges de canell conegudes i capdavanteres.

En l’exposició de la XV Fira es varen poder contemplar aquests rellotges des de l’inici del cotxe fins als nostres dies. Alguns d’ells amb l’anagrama de la marca, com poden ser Ford, Fiat, Hispano-Suiza, etc. És per això en la XV edició de la nostra fira i exposició es va donar un gran ressò a aquests lligams del rellotge horari amb l’automòbil i els automobilistes.

2009, XIV Fira

Llibre “El Rellotge Català” de Jaume Xarrié i Eduard Farré, d’Editorial Efadós

Després de vint anys d’estudi, l’antiquari Jaume Xarrié i el professor de rellotgeria Eduard Farré van presentar l’any 2009 coincidint amb la XIV Fira del Rellotge de Catalunya el llibre El rellotge català, una obra de síntesi, rigorosa i profundament didàctica, sobre la història de la rellotgeria de Catalunya. Donada la importància d’aquesta obra mestra sobre la investigació i catalogació dels rellotges de Catalunya, l’any 2009 per la XIV es va fer una Fira monogràfica al Rellotge Català i els autors del llibre van visitar la Fira i van signar personalment el llibre.

Des dels inicis de la civilització, l’ésser humà ha esmerçat recursos per mesurar el temps. Els autors repassen aquests orígens amb les clepsidres i els antics rellotges aromàtics. El naixement del rellotge mecànic, pels volts de 1300, representa un salt irrevocable respecte
al període anterior. Xarrié i Farré valoren la importància de l’invent i se centren en la producció dels dotze tallers rellotgers catalans durant el segle XVIII, els quals, en menys de setanta anys, fabriquen una gran quantitat d’aparells mecànics, amb tipologia i estil diferents però amb un denominador comú: l’escapament català.

El llibre recull la trajectòria dels prestigiosos mestres rellotgers dels tallers d’Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada,
Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic, alhora que il·lustra la importància dels rellotges de campanar
catalans, que apareixen just quan la societat deixa enrere les hores canòniques i es regeix pels tocs horaris civils.

El rellotge català ens endinsa a descobrir la història de la rellotgeria de Catalunya –des de la clepsidra de Ripoll del segle XI fins als
rellotges científics d’Albert Billeter, rellotger suís establert a la vila de Gràcia el segle XIX–, un llegat patrimonial apassionant i, en una
gran part, inèdit.

AUTORS: Jaume Xarrié i Rovira i Eduard Farré i Olivé.

PRÒLEG: Josep M. Cadena.
ISBN: 978-84-95550-72-9
COL·LECCIÓ: Patrimoni per Descobrir.

Editorial Efadós, Rambla de Catalunya, 16, 08754 EL PAPIOL (Baix Llobregat). Tel. 93 673 12 12 Fax 93 673 04 73. Web: www.efados.com

El rellotge català, innovació puntera a l’Europa del segle XVIII «Al català li agrada més innovar que copiar».

ELS AUTORS

Jaume Xarrié i Rovira (Barcelona, 1940)
Antiquari, col·leccionista i assessor artístic. Aparellador per la Universitat de Barcelona (1964), es dedica a la seva passió per l’art i les antiguitats, i molt especialment pels rellotges domèstics catalans del segle XVIII. És el comissari de l’exposició «El rellotge domèstic
català», mostrada al públic durant la 25a Fira d’Antiquaris de Barcelona l’any 2001. Destaca la distinció del Comitè Organitzador del 14è Saló d’Antiquaris de Barcelona en l’exhibició de l’Objecte Insòlit d’Antiquaris en les edicions de 1987 i 1990. El 2001 és nomenat president emèrit de Fira Internacional de Barcelona en reconeixença de la seva dedicació com a president del Comitè Organitzador d’Antiquaris de Barcelona. El 2008 és nomenat president emèrit del Gremi d’Antiquaris de Catalunya.

Eduard Farré i Olivé (Barcelona, 1953)
Professor de Pràctiques i Tecnologia de Micromecànica i Rellotgeria de l’Escola de Rellotgeria de Barcelona (IES La Mercè), ha estat president fundador de la Societat Catalana de Gnomònica (1988-1994), i també membre del British Horological Institute (1980-1983) i de l’Antiquarian Horological Society (1985-2001).
En la construcció i disseny d’instruments per a la mesura del temps és autor d’un planetari d’estil segle XVIII que s’exposa al Museu de la Ciència de Barcelona i del disseny tècnic de diversos rellotges de sol analemàtics, entre d’altres obres. Ha publicat un centenar d’articles en revistes especialitzades en rellotgeria i astronomia, i diversos llibres. És coautor del llibre Rellotges de sol de Catalunya, d’aquesta
mateixa col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ha realitzat també les exposicions «Temps i rellotges» (Museu de la Ciència de Barcelona, 1985), «Historia de la medida del tiempo» (Sant Sebastià, 1991) i «Evolució dels rellotges» (Fira Andor’93).

2009, XIV Fira

XIV Fira del Rellotge de Catalunya, 16 i 17 de maig de 2009

EL RELLOTGE CATALÀ

En un principi per la XIV Fira es va anunciat que la Fira estaria dedicada al Rellotge Electric, però la publicació del llibre “El Rellotge Català” i la possibilitat d’exposició de peces ùniques de rellotges catalans van fer que es posposes la Fira dedicada al Rellotge Electric.

Així doncs l’exposició es va dedicar totalment al rellotge català amb abast internacional. Tots els organitzadors i simpatitzants van estar d’acord en que s’havia de col·laborar al màxim en la divulgació del inigualable, únic e insustitutible llibre “El Rellotge Català”, que amb molta dedicació de temps i esforç, els seus autors, l’antiquari i
col·leccionista Jaume Xarrié, i el reconegut professor, Eduard Farré, havien publicat pocs dies abans de la Fira i es va voler donar suport a aquesta gran obra mostrant rellotges de tots i cadascuna de les poblacions catalanes que els van construir.

Anècdota de la XIV Fira: El rellotge 485 de Moià. Catalunya va recuperar l’històric rellotge de Moià número 485 del segle XVIII de la col·lecció anglesa Tyler. Dels 46 rellotges històrics censats fins a la data de la Vila de Moià, existeix un que és diferent a tots els demés.
En els anys 70 del segle XX, el diari ABC de Madrid es referí a ell i va publicar un article de la important colecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII. Aquest rellotge va escapar de la destrucció per part dels Carlistes de la Vila de Moià i del oblit fins ser una antiguitat que el historiògraf rellotger Luis Montañés el va mencionar en els seus estudis dels anys 1959-1969. Posteriorment, el Sr. Montañés va publicar un llibre titulat “Articulos ABC”, on sortí fotografiat per primera vegada. En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero, també el cataloga en el seu diccionari sobre el rellotge “Relojes. Diccionario Enciclopédico de Alta Relojería “, publicat per Editorial Furtwangen.  En l’actualitat, el rellotge està a Catalunya i s’en va poder gaudir en exclusiva a la nostra XIV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines.

 

2008, XIII Fira

XIII Fira del Rellotge de Catalunya, 17 i 18 de maig de 2008

EL RELLOTGE ELEMENTAL

La tretzena edició ho va voler fer fàcil i es va remuntar als orígens dedicant l’exposició als Rellotges Elementals, és a dir a aquells instruments per a la mesura del temps que es basen en la utilització dels quatre elements clàssics: aigua, foc, terra i aire.

A l’antiguitat es donava el nom d’Element a cadascuna de les quatre substàncies amb les que es pensava que estava fet tot l’univers físic. La formulació de la teoria dels quatre elements s’atribueix al grec Empèdocles (s. V aC.); més tard se li afegí un cinquè element, l’èter, que se suposava que omplia tot l’espai, l’existència del qual no fou revocada fins la formulació de la teoria de la relativitat.

Tocant de peus a terra, es van exposar rellotges de sorra (terra), clepsidres (aigua), rellotges d’oli i encens (foc) i, per suplir l’aire i l’èter, hi afegirem els rellotges de sol i altres instruments astronòmics d’utilització a l’aire lliure. A més, naturalment, d’altres rellotges que ens hagin cridat l’atenció i que puguin contribuir al coneixement d’aquest art tant artístic com científic.

2007, XII Fira

XII Fira del Rellotge de Catalunya, 19 i 20 de maig de 2007

EL RELLOTGE MISTERIÓS

El Rellotge Misteriós va ser el tema de la dotzena edició, que se celebrà el dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2007 a Sant Feliu de Codines.

Amb la denominació de “misteriosos” es cataloguen una sèrie de rellotges el funcionament del qual no és fàcilment explicable, ja sigui perquè la localització de l’inevitable mecanisme no és evident, ja sigui perquè no s’encerti a identificar el vincle que necessàriament ha d’haver-hi entre la màquina i les agulles.

El testimoni més antic que coneixem sobre els rellotges misteriosos es remunta a l’any 1751, amb la publicació dels imaginatius rellotges de Nicolau Groiller entre els quals n’hi ha un amb un pla inclinat i un altre rellotge horitzontal en el que una tortuga flotant dins l’aigua senyala l’hora sobre els llims que serveix de marc del petit estany. Condició necessària per a un rellotge misteriós és que no es proporcioni la mínima indicació sobre el seu mecanisme, abandonant així l’enigma a les especulacions sempre interessants del intrigat observador.

Gaston Tissandier, Robert Houdin, Henri Robert, Guilmet, Cartier, Omega i altres rellotgers anònims i marques diferents han fabricat peces úniques o petites sèries de rellotges misteriosos de taula, butxaca i de polsera.

En èpoques diferents es van qualificar de misteriosos els rellotges situats en l’interior de pèndols composats i fins i tot els rellotges en els que una figura movia alternativament els ulls. A falta de criteri convencional per aplicar la denominació de misteriós a un rellotge, aquest qualificatiu seguirà depenent, com fins ara, del nivell d’imaginació i de coneixements del qui observa el rellotge i es qüestioni el seu funcionament.