Arxiu d'etiquetes: Fira del Rellotge

XII Fira del Rellotge de Catalunya, 19 i 20 de maig de 2007

EL RELLOTGE MISTERIÓS

El Rellotge Misteriós va ser el tema de la dotzena edició, que se celebrà el dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2007 a Sant Feliu de Codines.

Amb la denominació de “misteriosos” es cataloguen una sèrie de rellotges el funcionament del qual no és fàcilment explicable, ja sigui perquè la localització de l’inevitable mecanisme no és evident, ja sigui perquè no s’encerti a identificar el vincle que necessàriament ha d’haver-hi entre la màquina i les agulles.

El testimoni més antic que coneixem sobre els rellotges misteriosos es remunta a l’any 1751, amb la publicació dels imaginatius rellotges de Nicolau Groiller entre els quals n’hi ha un amb un pla inclinat i un altre rellotge horitzontal en el que una tortuga flotant dins l’aigua senyala l’hora sobre els llims que serveix de marc del petit estany. Condició necessària per a un rellotge misteriós és que no es proporcioni la mínima indicació sobre el seu mecanisme, abandonant així l’enigma a les especulacions sempre interessants del intrigat observador.

Gaston Tissandier, Robert Houdin, Henri Robert, Guilmet, Cartier, Omega i altres rellotgers anònims i marques diferents han fabricat peces úniques o petites sèries de rellotges misteriosos de taula, butxaca i de polsera.

En èpoques diferents es van qualificar de misteriosos els rellotges situats en l’interior de pèndols composats i fins i tot els rellotges en els que una figura movia alternativament els ulls. A falta de criteri convencional per aplicar la denominació de misteriós a un rellotge, aquest qualificatiu seguirà depenent, com fins ara, del nivell d’imaginació i de coneixements del qui observa el rellotge i es qüestioni el seu funcionament.

XI Fira del Rellotge de Catalunya, 20 i 21 de maig de 2006

EL RELLOTGE I LA MÚSICA

La onzena edició va estar de dedicada a “El Rellotge i la Música”.

La música en els rellotges és una característica que ha quedat moltes vegades amagada darrera la vistositat dels autòmats però en canvi, es constata que aquests depenen en gran part de la música que sona mentre realitzen les seves evolucions i fins i tot, hi ha molts rellotges que disposen de música de forma exclusiva.

També han estat els rellotgers i les seves tècniques específiques els que han estat capaços de construir màquines de música mecànica independent dels rellotges.

Tot comença al món clàssic quan els primers ocells autòmats dissenyats per Heró d’Alexandria, ja s’acompanyaven de flautes hidràuliques per imitar el seu cant. Al món medieval, la música de flautes i d’altres instruments de corda i de percussió servia de complement al toc de les hores dels rellotges.

Diverses campanes unides de bateria conformaren els primers carrillons i la seva miniaturització, ha estat l’origen de rellotges portàtils amb caixa de música incorporada i de les caixes de música autònomes.

Video que hi ha a YouTube de la XI Fira del Rellotge:

Llibre “10 anys de la Fira del Rellotge de Catalunya”

L’any 2005 en motiu de la X Edició de la Fira es va editar el llibre “10 anys de la Fira del Rellotge de Catalunya”. Va ser una edició limitada i conmemorativa per celebrar el desè aniversari de la Fira, una fita molt important i que va consolidar definitivament l’èxit de la Fira del Rellotge de Catalunya. Aquí en podeu veure algunes de les pàgines destacades:

 

IX Fira del Rellotge de Catalunya, 15 i 16 de maig de 2004

L’AUTÒMATA I EL RELLOTGE

La novena edició va aplegar una col·lecció única de rellotges amb autòmats i autòmats independents entre els que hi havia peces que ara s’exposen en d’altres museus de Catalunya de recent creació i originals rellotges de butxaca amb autòmats de tipus musical i eròtic.

Els primers rellotges mecànics, cap al segle XIV, estaven dotats, la majoria de les vegades, de figures autòmates anomenades “Jaquemart” que copejaven les campanes. Encara queden innombrables exemples dels citats campaners mecànics dels quals podem citar per proximitat o fama, els de la Catedral de Burgos, els d’Elx o els de la plaça de Sant Marc de Venecia.

Amb el temps, els mecanismes s’anaren complicant amb multitud de figures que no nomès accionen les campanes, sinó que es desplacen per l’esfera del reliotge o per altres parts del moble o façana que els dóna cabuda per senyalar parts molt concretes del dia, especialment el moment del migdia. Aquest és el cas dels grans rellotges de Munich, Nuremberg, Munster, Berna, Estrasburg, Besançon o Praga.

A finals del segle XVIII, l’art de la rellotgeria assolí un alt nivell de precisió i de miniaturització que alguna dels artesans, no satisfets amb que les seves obres, (d’unes dimensions mínimes) marquessin les hores i senyalessin la posició dels astres amb una fiabilitat extraordinaria, volen anar més lluny i els volen donar vida. A partir d’aquella epoca, els rellotgers crearen una sèrie d’autòmates en miniatura i independents dels reuotges, capaços de sorprendre, meravellar i fer somiar al món.

Entre l’extensa gama d’autòmates que han arribat fins als nostres dies destaca una gran quantitat d’ocells que tenien complexes tonades mentre mouen cap, pic, ales i cua. Jacquet-Droz i el seu col·laborador Frederic Leschaut van construir els autómates més fascinants de tota els temps: tres androides que dibuixen, escriuen i toquen i’orgue. El tamany no ha estat un impediment per a la realització d’autòmates, sinó més que un repte a l’art de la rellotgeria i la minituralització.

Molts rellotges de butxaca amb repetició de soneria disposen de figures que copegen les campanes; en altres hi ha escenes animades de tipus costumista, bíblic o fins i tot erótic.

VIII Fira del Rellotge de Catalunya,17 i 18 de maig de 2003

EL RELLOTGE DE MOIÀ

La vuitena edició va centrar-se precisament en Catalunya i els rellotges domèstics del segle XVIII que van aparèixer gràcies als diversos tallers artesanals dedicats a la seva fabricació. Durant la fira, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor, Joan Rigol, ex-President del Parlament de Catalunya es van exposar per primer cop junt, una col·lecció única de rellotges catalans de diverses poblacions del país.

Si volguéssim mesurar la importància de cada localitat pel nombre de rellotges que ens han arribat, hauríem de situar en primer lloc Moià (Bages) on el rellotger Josep Senesteva (1735-1808) arribà fins el nº 508 de fabricació. El seu aprenent i continuador, Francesc Crusat (1780-1833) arribà al nº 114.

La resta de tallers de rellotges domèstics localitzats a Catalunya i citant-los pel volum de fabricació són els d’Arenys de Munt, Gironella, Sant Joan de les Abadesses, Mataró, Manresa, Olot, Igualada, Terrassa, Barcelona, Centelles i Vic.

VII Fira del Rellotge de Catalunya,18 i 19 de maig de 2002

EL RELLOTGE PORTÀTILS I DE SOBRETAULA

La setena edició va portar l’atenció als rellotges de sobretaula i portàtils.

Des del Segle XV en que es va inventar la molla tancada dins d’un barrilet per fornir d’energia els rellotges, aquests van poder abandonar la seva posició estàtica a les parets i començar a ocupar llocs més propers als seus propietaris.

El rellotge de sobretaula s’integrà de seguida en la decoració mobiliària de les cambres, lloc que encara ocupa avui dia.

VI Fira del Rellotge de Catalunya,12 i 13 de maig de 2001

EL RELLOTGE DE SOL I ORIGEN DE LA MESURA DEL TEMPS

La sisena edició va presentar una visió dels rellotges de sol que es fan a Catalunya i de les persones que es dediquen a la gnomònica, l’art de construir rellotges de sol.

La Societat Catalana de Gnomònica, centre d’estudis de rellotges de sol va exposar una col·lecció de fotografies i peces reals de rellotges reals que fabriquen i restauren els seus socis.

Així, es podran veure rellotges de sol de paper, retallables, portàtils i fotografies de rellotges de sol instal·lats al cim de les agulles, al Pirineu o a edificis públics i privats arreu de Catalunya de notable interès per la seva originalitat, tècnica i disseny.

 

 

V Fira del Rellotge de Catalunya, 13 i 14 de maig de 2000

EL RELLOTGE ANGLÈS

La cinquena edició va mirar cap les Illes Britàniques perquè Anglaterra sempre havia estat a l’avantguarda de les millores en la mesura del temps.

Els primers rellotges mecànics de campanar van aparèixer pels voltants de l’any 1300 i cap el 1600 s’hi començaren a fabricar rellotges domèstics de paret.

Els rellotges de paret, més coneguts amb el nom de “llanterna” o bé els de caixa, quan els mecanismes de llanterna es tanquen a l’interior de caixes de fusta van ser presents. No van faltar els primers rellotges de sobretaula anomenats “bracket” (suport).

La cinquena edició també va tenir exposades una de les millors col·leccions de Catalunya de rellotges SWATCH amb gairebé 200 models diferents.

IV Fira del Rellotge de Catalunya, 1, 2, 8 i 9 de maig de 1999

EL RELLOTGE DEL FRANC COMPTAT

La quarta edició es va proveir de la producció del Franc Comptat, la regió rellotgera per excel·lència de França. Situada entre la Bourgogne i el Jura Suís, des de principis del segle XVII s’hi van fabricar rellotges de molta qualitat.

Morez i Morbier eren les principals ciutats on es van fabricar rellotges de caixa en la quantitat i qualitat suficients per ocupar tots els mercats europeus. Els rellotges d’aquesta regió se’ls anomena “comptoises” pel Franc Comptat però és molt més popular el nom de “Morez” per la ciutat que n’ha fabricat més.

A més dels Morez, també hi havia una secció dedicada a rellotges històrics que han pertangut a grans personalitats com Pompeu Fabra i d’altres commemoratius.

III Fira del Rellotge de Catalunya, 9, 10 16 i 17 de maig de 1998

EL RELLOTGE DE LA SELVA NEGRA

La tercera edició es va dedicar als rellotges que tenen l’origen a la Selva Negra. S’iniciava una especialització que volia que a partir de llavors, cada edició fos dedicada a unes màquines en concret.

Les conegudes “rateres”, que a Catalunya bategem d’aquesta manera per l’aspecte de trampa de rates que tenien les seves maquinaries al estar constituïdes per fusta i filferro, son precisament inspirades en la tradició de la Selva Negra.

La Fira del Rellotge de 1998 va tenir el seu motiu entranyable en la recuperació de la campana del rellotge que hi ha a la capella de la Residència Agustí Santacruz. A partir d’un sufragi popular, principalment entre els ex-alumnes de l’escola de les Germanes Dominiques, es va fer donació d’una campana a la comunitat de Dominiques que regenten la residència i que va desaparèixer durant la Guerra Civil.