Arxiu d'etiquetes: Eduard Farré

2009, XIV Fira

Llibre “El Rellotge Català” de Jaume Xarrié i Eduard Farré, d’Editorial Efadós

Després de vint anys d’estudi, l’antiquari Jaume Xarrié i el professor de rellotgeria Eduard Farré van presentar l’any 2009 coincidint amb la XIV Fira del Rellotge de Catalunya el llibre El rellotge català, una obra de síntesi, rigorosa i profundament didàctica, sobre la història de la rellotgeria de Catalunya. Donada la importància d’aquesta obra mestra sobre la investigació i catalogació dels rellotges de Catalunya, l’any 2009 per la XIV es va fer una Fira monogràfica al Rellotge Català i els autors del llibre van visitar la Fira i van signar personalment el llibre.

Des dels inicis de la civilització, l’ésser humà ha esmerçat recursos per mesurar el temps. Els autors repassen aquests orígens amb les clepsidres i els antics rellotges aromàtics. El naixement del rellotge mecànic, pels volts de 1300, representa un salt irrevocable respecte
al període anterior. Xarrié i Farré valoren la importància de l’invent i se centren en la producció dels dotze tallers rellotgers catalans durant el segle XVIII, els quals, en menys de setanta anys, fabriquen una gran quantitat d’aparells mecànics, amb tipologia i estil diferents però amb un denominador comú: l’escapament català.

El llibre recull la trajectòria dels prestigiosos mestres rellotgers dels tallers d’Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada,
Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic, alhora que il·lustra la importància dels rellotges de campanar
catalans, que apareixen just quan la societat deixa enrere les hores canòniques i es regeix pels tocs horaris civils.

El rellotge català ens endinsa a descobrir la història de la rellotgeria de Catalunya –des de la clepsidra de Ripoll del segle XI fins als
rellotges científics d’Albert Billeter, rellotger suís establert a la vila de Gràcia el segle XIX–, un llegat patrimonial apassionant i, en una
gran part, inèdit.

AUTORS: Jaume Xarrié i Rovira i Eduard Farré i Olivé.

PRÒLEG: Josep M. Cadena.
ISBN: 978-84-95550-72-9
COL·LECCIÓ: Patrimoni per Descobrir.

Editorial Efadós, Rambla de Catalunya, 16, 08754 EL PAPIOL (Baix Llobregat). Tel. 93 673 12 12 Fax 93 673 04 73. Web: www.efados.com

El rellotge català, innovació puntera a l’Europa del segle XVIII «Al català li agrada més innovar que copiar».

ELS AUTORS

Jaume Xarrié i Rovira (Barcelona, 1940)
Antiquari, col·leccionista i assessor artístic. Aparellador per la Universitat de Barcelona (1964), es dedica a la seva passió per l’art i les antiguitats, i molt especialment pels rellotges domèstics catalans del segle XVIII. És el comissari de l’exposició «El rellotge domèstic
català», mostrada al públic durant la 25a Fira d’Antiquaris de Barcelona l’any 2001. Destaca la distinció del Comitè Organitzador del 14è Saló d’Antiquaris de Barcelona en l’exhibició de l’Objecte Insòlit d’Antiquaris en les edicions de 1987 i 1990. El 2001 és nomenat president emèrit de Fira Internacional de Barcelona en reconeixença de la seva dedicació com a president del Comitè Organitzador d’Antiquaris de Barcelona. El 2008 és nomenat president emèrit del Gremi d’Antiquaris de Catalunya.

Eduard Farré i Olivé (Barcelona, 1953)
Professor de Pràctiques i Tecnologia de Micromecànica i Rellotgeria de l’Escola de Rellotgeria de Barcelona (IES La Mercè), ha estat president fundador de la Societat Catalana de Gnomònica (1988-1994), i també membre del British Horological Institute (1980-1983) i de l’Antiquarian Horological Society (1985-2001).
En la construcció i disseny d’instruments per a la mesura del temps és autor d’un planetari d’estil segle XVIII que s’exposa al Museu de la Ciència de Barcelona i del disseny tècnic de diversos rellotges de sol analemàtics, entre d’altres obres. Ha publicat un centenar d’articles en revistes especialitzades en rellotgeria i astronomia, i diversos llibres. És coautor del llibre Rellotges de sol de Catalunya, d’aquesta
mateixa col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ha realitzat també les exposicions «Temps i rellotges» (Museu de la Ciència de Barcelona, 1985), «Historia de la medida del tiempo» (Sant Sebastià, 1991) i «Evolució dels rellotges» (Fira Andor’93).

2009, XIV Fira

XIV Fira del Rellotge de Catalunya, 16 i 17 de maig de 2009

EL RELLOTGE CATALÀ

En un principi per la XIV Fira es va anunciat que la Fira estaria dedicada al Rellotge Electric, però la publicació del llibre “El Rellotge Català” i la possibilitat d’exposició de peces ùniques de rellotges catalans van fer que es posposes la Fira dedicada al Rellotge Electric.

Així doncs l’exposició es va dedicar totalment al rellotge català amb abast internacional. Tots els organitzadors i simpatitzants van estar d’acord en que s’havia de col·laborar al màxim en la divulgació del inigualable, únic e insustitutible llibre “El Rellotge Català”, que amb molta dedicació de temps i esforç, els seus autors, l’antiquari i
col·leccionista Jaume Xarrié, i el reconegut professor, Eduard Farré, havien publicat pocs dies abans de la Fira i es va voler donar suport a aquesta gran obra mostrant rellotges de tots i cadascuna de les poblacions catalanes que els van construir.

Anècdota de la XIV Fira: El rellotge 485 de Moià. Catalunya va recuperar l’històric rellotge de Moià número 485 del segle XVIII de la col·lecció anglesa Tyler. Dels 46 rellotges històrics censats fins a la data de la Vila de Moià, existeix un que és diferent a tots els demés.
En els anys 70 del segle XX, el diari ABC de Madrid es referí a ell i va publicar un article de la important colecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII. Aquest rellotge va escapar de la destrucció per part dels Carlistes de la Vila de Moià i del oblit fins ser una antiguitat que el historiògraf rellotger Luis Montañés el va mencionar en els seus estudis dels anys 1959-1969. Posteriorment, el Sr. Montañés va publicar un llibre titulat “Articulos ABC”, on sortí fotografiat per primera vegada. En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero, també el cataloga en el seu diccionari sobre el rellotge “Relojes. Diccionario Enciclopédico de Alta Relojería “, publicat per Editorial Furtwangen.  En l’actualitat, el rellotge està a Catalunya i s’en va poder gaudir en exclusiva a la nostra XIV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines.

 

2008, XIII Fira

XIII Fira del Rellotge de Catalunya, 17 i 18 de maig de 2008

EL RELLOTGE ELEMENTAL

La tretzena edició ho va voler fer fàcil i es va remuntar als orígens dedicant l’exposició als Rellotges Elementals, és a dir a aquells instruments per a la mesura del temps que es basen en la utilització dels quatre elements clàssics: aigua, foc, terra i aire.

A l’antiguitat es donava el nom d’Element a cadascuna de les quatre substàncies amb les que es pensava que estava fet tot l’univers físic. La formulació de la teoria dels quatre elements s’atribueix al grec Empèdocles (s. V aC.); més tard se li afegí un cinquè element, l’èter, que se suposava que omplia tot l’espai, l’existència del qual no fou revocada fins la formulació de la teoria de la relativitat.

Tocant de peus a terra, es van exposar rellotges de sorra (terra), clepsidres (aigua), rellotges d’oli i encens (foc) i, per suplir l’aire i l’èter, hi afegirem els rellotges de sol i altres instruments astronòmics d’utilització a l’aire lliure. A més, naturalment, d’altres rellotges que ens hagin cridat l’atenció i que puguin contribuir al coneixement d’aquest art tant artístic com científic.

2007, XII Fira

XII Fira del Rellotge de Catalunya, 19 i 20 de maig de 2007

EL RELLOTGE MISTERIÓS

El Rellotge Misteriós va ser el tema de la dotzena edició, que se celebrà el dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2007 a Sant Feliu de Codines.

Amb la denominació de “misteriosos” es cataloguen una sèrie de rellotges el funcionament del qual no és fàcilment explicable, ja sigui perquè la localització de l’inevitable mecanisme no és evident, ja sigui perquè no s’encerti a identificar el vincle que necessàriament ha d’haver-hi entre la màquina i les agulles.

El testimoni més antic que coneixem sobre els rellotges misteriosos es remunta a l’any 1751, amb la publicació dels imaginatius rellotges de Nicolau Groiller entre els quals n’hi ha un amb un pla inclinat i un altre rellotge horitzontal en el que una tortuga flotant dins l’aigua senyala l’hora sobre els llims que serveix de marc del petit estany. Condició necessària per a un rellotge misteriós és que no es proporcioni la mínima indicació sobre el seu mecanisme, abandonant així l’enigma a les especulacions sempre interessants del intrigat observador.

Gaston Tissandier, Robert Houdin, Henri Robert, Guilmet, Cartier, Omega i altres rellotgers anònims i marques diferents han fabricat peces úniques o petites sèries de rellotges misteriosos de taula, butxaca i de polsera.

En èpoques diferents es van qualificar de misteriosos els rellotges situats en l’interior de pèndols composats i fins i tot els rellotges en els que una figura movia alternativament els ulls. A falta de criteri convencional per aplicar la denominació de misteriós a un rellotge, aquest qualificatiu seguirà depenent, com fins ara, del nivell d’imaginació i de coneixements del qui observa el rellotge i es qüestioni el seu funcionament.

2005, X Fira

X Fira del Rellotge de Catalunya, 14 i 15 de maig de 2005

X FIRA: 10 ANYS DE RELLOTGES

La desena edició va suposar un retrobament amb les altres edicions i per això es va fer una recopilació de les millors peces que havien passat per les anteriors exposicions.

Així mateix es va publicar una edició limitada d’un llibre commemoratiu en motiu del desè aniversari.

2003, VIII Fira

VIII Fira del Rellotge de Catalunya,17 i 18 de maig de 2003

EL RELLOTGE DE MOIÀ

La vuitena edició va centrar-se precisament en Catalunya i els rellotges domèstics del segle XVIII que van aparèixer gràcies als diversos tallers artesanals dedicats a la seva fabricació. Durant la fira, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor, Joan Rigol, ex-President del Parlament de Catalunya es van exposar per primer cop junt, una col·lecció única de rellotges catalans de diverses poblacions del país.

Si volguéssim mesurar la importància de cada localitat pel nombre de rellotges que ens han arribat, hauríem de situar en primer lloc Moià (Bages) on el rellotger Josep Senesteva (1735-1808) arribà fins el nº 508 de fabricació. El seu aprenent i continuador, Francesc Crusat (1780-1833) arribà al nº 114.

La resta de tallers de rellotges domèstics localitzats a Catalunya i citant-los pel volum de fabricació són els d’Arenys de Munt, Gironella, Sant Joan de les Abadesses, Mataró, Manresa, Olot, Igualada, Terrassa, Barcelona, Centelles i Vic.

2002, VII Fira

VII Fira del Rellotge de Catalunya,18 i 19 de maig de 2002

EL RELLOTGE PORTÀTILS I DE SOBRETAULA

La setena edició va portar l’atenció als rellotges de sobretaula i portàtils.

Des del Segle XV en que es va inventar la molla tancada dins d’un barrilet per fornir d’energia els rellotges, aquests van poder abandonar la seva posició estàtica a les parets i començar a ocupar llocs més propers als seus propietaris.

El rellotge de sobretaula s’integrà de seguida en la decoració mobiliària de les cambres, lloc que encara ocupa avui dia.

2001, VI Fira

VI Fira del Rellotge de Catalunya,12 i 13 de maig de 2001

EL RELLOTGE DE SOL I ORIGEN DE LA MESURA DEL TEMPS

La sisena edició va presentar una visió dels rellotges de sol que es fan a Catalunya i de les persones que es dediquen a la gnomònica, l’art de construir rellotges de sol.

La Societat Catalana de Gnomònica, centre d’estudis de rellotges de sol va exposar una col·lecció de fotografies i peces reals de rellotges reals que fabriquen i restauren els seus socis.

Així, es podran veure rellotges de sol de paper, retallables, portàtils i fotografies de rellotges de sol instal·lats al cim de les agulles, al Pirineu o a edificis públics i privats arreu de Catalunya de notable interès per la seva originalitat, tècnica i disseny.

 

 

1999, IV Fira

IV Fira del Rellotge de Catalunya, 1, 2, 8 i 9 de maig de 1999

EL RELLOTGE DEL FRANC COMPTAT

La quarta edició es va proveir de la producció del Franc Comptat, la regió rellotgera per excel·lència de França. Situada entre la Bourgogne i el Jura Suís, des de principis del segle XVII s’hi van fabricar rellotges de molta qualitat.

Morez i Morbier eren les principals ciutats on es van fabricar rellotges de caixa en la quantitat i qualitat suficients per ocupar tots els mercats europeus. Els rellotges d’aquesta regió se’ls anomena “comptoises” pel Franc Comptat però és molt més popular el nom de “Morez” per la ciutat que n’ha fabricat més.

A més dels Morez, també hi havia una secció dedicada a rellotges històrics que han pertangut a grans personalitats com Pompeu Fabra i d’altres commemoratius.

1997, II Fira

II Fira del Rellotge de Catalunya, 1, 2, 3 i 4 de maig de 1997

2a FIRA ANY 1997

La segona edició va ser molt important perquè es volia donar forma a Sant Feliu de Codines com a capital del rellotge de Catalunya. Ni les previsions més optimistes feien preveure les més de 1.500 persones que van passejar-se durant els dos caps de setmana que va durar la Fira.

La novetat va ser la presència d’alumnes de l’Escola Rellotgeria de Barcelona, integrada a l’IES-SEP La Mercè -la única escola pública en tot l’estat – els alumnes de la qual van aportar el seu treball sobre els rellotges.

Tot i que els rellotges catalans del segle XVIII eren les peces mes antigues que s’hi exposaven, un dels molts visitants hi va aportar una troballa feta en un hort de Sant Feliu d’un rellotge gòtic, datat de finals del segle XVII, fet que el va convertir en la peça més antiga que s’hi exposava. També van destacar els Morez de cinc campanes, dos rellotges de fusta de la Selva Negra i diversos rellotges de butxaca amb soneria d’or i plata.

Durant la Fira es va comptar entre els expositors amb els creadors del primer rellotge reciclat de Catalunya, així com membres de la Casa de la Veleta, l’única empresa dedicada a la fabricació artesanal de penells i rellotges de sol.

El dissabte, que era el dia de la Fira, va tenir com a acte principal la recuperació i posada en marxa del rellotge de la Casa Rodó, una de les peces més antigues de la població i propietat de la família López Rodó des de començaments de segle. El rellotge, que és de l’any 1889, va estar reparat pels alumnes de l’Escola de Rellotgeria i el professor Eduard Farré, reconegut expert en rellotges. Precisament la mateixa tarda, el professor Farré i el Sr. Lluís Cascante van donar una conferència sobre l’origen i historia dels rellotges.