La Fira del Rellotge al programa “Espai Temps de TV3” de divendres 16 de maig de 2014. Aproximadament sobre les 19:40 h. el Tomàs Molina i el Dani Ramirez han entrevistat en directe als Sr. Miquel Tura i al Sr. Josep Vilanova que han portat una petita mostra de rellotges i despertadors.
Podeu veure el video des de l’enllaç de la web de TV3 (minut 8:47 de 30:09):
Algunes captures de pantalla:
La Fira del Rellotge al programa “Els Matins de TV3” de dijous 15 de maig de 2014. Aproximadament sobre les 12:40 h. l’Helena Garcia Melero i la Núria Feliu han entrevistat en directe als Sr. Pere Riera i al Sr. Josep Vilanova que han portat una petita mostra de rellotges i despertadors.
Podeu veure el video des de l’enllaç de la web de TV3:
Aquí teniu una petita mostra de captures de pantalla:
Quan el video estigui disponible posarem l’enllaç per poder visualitzar-ho
EL RELLOTGE DE SOL
En la XVIII es va voler celebrar el 25 aniversari de la Societat Catalana de Gnomònica, Associació per l’Estudi del Rellotge de Sol i de la Mesura del Temps, i per sagona vegada la Fira va tornar a centrar-se en el rellotge de sol. El 25 aniversari de la fundació de la Societat Catala de Gnomònica era un important esdeveniment i es va voler compartir dedicant una nova Fira.
Amb la col·laboració de la Societat Catalana de Gnomònica es va oferir l’exposició de la col·lecció de maquetes de rellotges de sol del Sr. Francesc Clarà, d’Olot.
Es van inaugurar un especial rellotge de sol doble a la façana del nostre Ajuntament dissenyat i calculat pel professor Joan Girbau de la U.A.B. que va quedar com a testimoni de l’esdeveniment i que farà referència a l’activitat anual de la Fira del Rellotge. Amb la instal·lació d’un rellotge de sol modern i de característiques avantguardistes en el centre neuràlgic de la vila, Sant Feliu de Codines va consolidar la seva posició com a centre de referència del rellotge de Catalunya.
Video Resum de la XVIII Fira del Rellotge:
Si ens voleu trobar o buscar a través de Google Maps hem carregat un planol amb totes les localitzacions, hi trobareu la Plaça on farem la Fira, l’Ajuntament, el Casal Cultural on hi ha el Museu del Rellotge així com les principals zones d’aparcament per si veniu amb cotxes o la parada de autobusos per si veniu amb transport públic.
Si escolliu el transport públic l’empresa Sagales fa el servei de la Linia Barcelona a Sant Feliu de Codines amb autobusos, hi ha parades a Barcelona, Palau de Plegamans i Caldes de Montbui. També hi ha enllaços amb Granollers i Sabadell. Trobareu tota la informació i horaris a la web de Sagales www.sagales.com (Tel. 902 130 01)
Amb cotxe es carreteres que conflueixen a Sant Feliu de Codines són:
BP-1432: Sant Feliu de Codines – Llinars (passant per Bigues)
BP-1241: Sant Feliu – Sant Llorenç Savall (passant per Gallifa)
BV-1485: Sant Feliu de Codines – Sant Miquel del Fai
C-1413b: Sant Feliu de Codines – Centelles
C-59: Mollet – Moià (passant per Sant Feliu de Codines)
En el cas que necessiteu un Taxis aquí teniu les seves dades:
Taxi Enric Claramunt Humet
Tel. 93 866 12 44 – 609 333 705
Correu electrònic: taxi@taxienric.cat
Web: www.taxienric.cat
Taxi Jesús Navarro
Tel. 607 233 684
Correu electrònic: taxij.navarro@gmail.com
Podeu veure diferents videos de la Fira al canal que hem obert a You Tube. Aquí teniu el video de la XVIII Fira del Rellotge, any 2013:
EL RELLOTGE A L’ESCOLA
La dissetena edició de la Fira del Rellotge es dedicà a “El Rellotge a l’Escola” i es va voler dedicar a tots els alumnes per la importància dels coneixements en la mesura del temps i la rellotgeria.
La Fira es va presentar el dimecres 15 de maig de 2012 a la tarda en un acte al Casal Cultural Codinenc. L’exposició “El Rellotge a l’Escola” i la tradicional Fira es va fer a Sant Feliu de Codines el diumenge 20 de maig de 2012.
La intenció de la Fira va ser dedicar a tots els alumnes de les Escoles, Institut i Aldea Infantil, fent-los partícip amb diferents treballs de la Ciència Rellotgera i de la mesura del temps. La història del poble de Sant Feliu de Codines, amb la singularitat de tenir dos campanars, dels que el civil l’any 1996 va complir dos cents anys, La conmemoració de la construcció de la Torre del Rellotge va donar origen a la Fira. Aquesta singularitat i la passió pel rellotge i la mesura del temps cal fer-la extensible a tot el poble en especial els més petits i joves per que entenguessin i en participessin d’aquesta interessantíssima cultura des dels inicis fins a la mecànica i tècniques modernes de rellotges.
Gràcies als ajuts dels professors i alumnes de l’Escola de Rellotgeria “La Mercè” de Barcelona, i d’altres afeccionats i col·leccionistes que any darrera any ajuden i molt més aquest per aconseguir aquesta Fira. També els socis de l’Associació Gnomònica de Catalunya van brindar el seu suport col·laborant desinteressadament amb els directors i professors de totes i cada una de les escoles del poble. Cal recalcar que tots ells s’han bolcat amb que aquests coneixements i treballs arribin a tot el seu alumnat de forma profitosa, instructiva e il·lusionada. Tots en vàrem gaudir veient-los a l’exposició d’aquest any 2012.
EL RELLOTGE PÚBLIC
La setzena edició de la Fira del Rellotge es dedicarà a “El Rellotge Públic”. La Fira va voler remarcar en aquesta edició l’enorme utilitat que va tenir el fet que el cuitadà tingués al seu abast la gestió del temps gràcies als rellotges de servei públic.
La Fira es va presentar el passat dimarts 10 de maig de 2011 a la tarda en un acte al Palau Robert de Barcelona. L’exposició “El Rellotge Públic” i la Fira es van fer el diumenge 15 de maig de 2011.
Sobre el Rellotge Públic. La història de la mesura del temps té unes quantes fites de gran interès. La més important es produeix al voltant de l’any 1300 quan s’inventa el rellotge mecànic. Aquest fet marca l’inici de la mesura moderna del temps. El rellotge mecànic nasqué a Europa en un lloc desconegut, probablement del nord d’Itàlia. Eren rellotges fornits d’un escapament de paletes i un rudimentari oscil·lador anomenat esperit o foliot. Al principi, aquells rellotges no tenien agulles ni esfera, ni tan sols tocaven les hores, simplement actuaven de despertador o avisador per tal que l’encarregat de tocar l’hora accionés manualment una campana. Molt aviat servirien per accionar directament les campanes d’un campanar o torre pública, a les quals s’hi posarien els “Jaquemarts” o autòmats en forma humana que colpejaven les campanes. Més tard, també s’hi afegirien les grans esferes visibles des de l’exterior.
Els tocs horaris civils van tenir una gran incidència en l’organització de la societat urbana baix medieval; la vida rural seguia funcionant amb una organització marcada pel ritme solar, però a les ciutats la divisió del dia en hores iguals i els tocs horaris derivats d’aquesta divisió van començar a ordenar rígidament les funcions de les classes laborals. El naixement del rellotge mecànic està considerat un dels grans invents de l’era moderna, és a dir un d’aquells capaços de canviar el món, encara que es podria dir amb més propietat que fou un d’aquells invents que reflecteixen fins a quin punt el món estava canviant i necessitat de noves eines.
A finals del segle XIII, l’hora que es donava públicament era només la de l’oració des dels campanars dels monestirs i esglésies; a principis del segle XIV ja són innombrables els campanars civils que donen l’hora asèptica, sense connotacions religioses, en el centre de les ciutats; l’hora burgesa; una hora determinada per la necessitat de sincronitzar la societat. Per primera vegada els ciutadans medievals anaven a toc de rellotge, i el temps es feia sentir des dels campanars públics de forma implacable. La necessitat de disposar d’hora urbana ve donada per un canvi substancial en les relacions humanes que esdevé a principis de segle XIV i que marca el principi de la fi de l’Edat Mitjana i l’albirament de l’Edat Moderna.
Els despertadors de la XIX Fira del Rellotge avui han tingut molta corda i energia i han visitat el mercat de Caldes de Montbui i Les Rambles de Barcelona.
Us els heu trobat? TIC TAC TIC TAC!
EL RELLOTGE I L’AUTOMÒBIL
Després de l’invent revolucionari de la màquina de vapor, que amb la força i potència mecànica instal·lada als trens i als primers carros traslladava persones i mercaderies substituint la tracció animal, apareix el rellotge informatiu de mesura del temps amb la distància (velocitat), o sigui, el velocímetre o tacòmetre.
No solsament aquest, sinó que en aquests medis de locomoció s’acompanyen paulatinament els rellotges de pressió d’aigua, d’oli, de temperatura de l’aigua, d’ampers de bateria, de registre de capacitat de combustible, etc. Però d’aquests en parlarem en una altra ocasió. Enguany ens centrarem en el rellotge horari, també incorporat al cotxe.
A principis del segle XX, quan es va popularitzar l’automòbil de combustió interna -conegut com el de benzina-, molts usuaris de cotxes varen incorporar el rellotge horari al tablier com a novedòs i complementari. El xofer havia d’estar pendent amb els cinc sentits dels diferents “orgues” de l’automòbil i, per descomptat, de la carretera. Per tant, era més adient tenir el rellotge a la vista que no a la butxaca.
Més endavant, pel voltant dels anys 20, ja es comencen a integrar les esferes dins del panell d’instruments o tablier. Des de llavors ja podem dir que quasi tots els automòbils el porten incorporat, sigui mecànic o elèctric. Posteriorment, ja en l’era moderna, aquest rellotge és digital i electrònic.
Actualment hi ha molts fabricants de rellotges que estan lligats amb alguns models amb marques d’automòbil, com per exemple Breitling a Bentley, IWC a Mercedes AMG, Chopard a la cursa Mille Miglia, etc. També alguns pilots famosos com Fernando Alonso, Michael Schumacher, Felipe Massa o molts d’altres patrocinen marques de rellotges de canell conegudes i capdavanteres.
En l’exposició de la XV Fira es varen poder contemplar aquests rellotges des de l’inici del cotxe fins als nostres dies. Alguns d’ells amb l’anagrama de la marca, com poden ser Ford, Fiat, Hispano-Suiza, etc. És per això en la XV edició de la nostra fira i exposició es va donar un gran ressò a aquests lligams del rellotge horari amb l’automòbil i els automobilistes.
Després de vint anys d’estudi, l’antiquari Jaume Xarrié i el professor de rellotgeria Eduard Farré van presentar l’any 2009 coincidint amb la XIV Fira del Rellotge de Catalunya el llibre El rellotge català, una obra de síntesi, rigorosa i profundament didàctica, sobre la història de la rellotgeria de Catalunya. Donada la importància d’aquesta obra mestra sobre la investigació i catalogació dels rellotges de Catalunya, l’any 2009 per la XIV es va fer una Fira monogràfica al Rellotge Català i els autors del llibre van visitar la Fira i van signar personalment el llibre.
Des dels inicis de la civilització, l’ésser humà ha esmerçat recursos per mesurar el temps. Els autors repassen aquests orígens amb les clepsidres i els antics rellotges aromàtics. El naixement del rellotge mecànic, pels volts de 1300, representa un salt irrevocable respecte
al període anterior. Xarrié i Farré valoren la importància de l’invent i se centren en la producció dels dotze tallers rellotgers catalans durant el segle XVIII, els quals, en menys de setanta anys, fabriquen una gran quantitat d’aparells mecànics, amb tipologia i estil diferents però amb un denominador comú: l’escapament català.
El llibre recull la trajectòria dels prestigiosos mestres rellotgers dels tallers d’Arenys de Munt, Barcelona, Centelles, Gironella, Igualada,
Manresa, Mataró, Moià, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa i Vic, alhora que il·lustra la importància dels rellotges de campanar
catalans, que apareixen just quan la societat deixa enrere les hores canòniques i es regeix pels tocs horaris civils.
El rellotge català ens endinsa a descobrir la història de la rellotgeria de Catalunya –des de la clepsidra de Ripoll del segle XI fins als
rellotges científics d’Albert Billeter, rellotger suís establert a la vila de Gràcia el segle XIX–, un llegat patrimonial apassionant i, en una
gran part, inèdit.
AUTORS: Jaume Xarrié i Rovira i Eduard Farré i Olivé.
PRÒLEG: Josep M. Cadena.
ISBN: 978-84-95550-72-9
COL·LECCIÓ: Patrimoni per Descobrir.
Editorial Efadós, Rambla de Catalunya, 16, 08754 EL PAPIOL (Baix Llobregat). Tel. 93 673 12 12 Fax 93 673 04 73. Web: www.efados.com
El rellotge català, innovació puntera a l’Europa del segle XVIII «Al català li agrada més innovar que copiar».
ELS AUTORS
Jaume Xarrié i Rovira (Barcelona, 1940)
Antiquari, col·leccionista i assessor artístic. Aparellador per la Universitat de Barcelona (1964), es dedica a la seva passió per l’art i les antiguitats, i molt especialment pels rellotges domèstics catalans del segle XVIII. És el comissari de l’exposició «El rellotge domèstic
català», mostrada al públic durant la 25a Fira d’Antiquaris de Barcelona l’any 2001. Destaca la distinció del Comitè Organitzador del 14è Saló d’Antiquaris de Barcelona en l’exhibició de l’Objecte Insòlit d’Antiquaris en les edicions de 1987 i 1990. El 2001 és nomenat president emèrit de Fira Internacional de Barcelona en reconeixença de la seva dedicació com a president del Comitè Organitzador d’Antiquaris de Barcelona. El 2008 és nomenat president emèrit del Gremi d’Antiquaris de Catalunya.
Eduard Farré i Olivé (Barcelona, 1953)
Professor de Pràctiques i Tecnologia de Micromecànica i Rellotgeria de l’Escola de Rellotgeria de Barcelona (IES La Mercè), ha estat president fundador de la Societat Catalana de Gnomònica (1988-1994), i també membre del British Horological Institute (1980-1983) i de l’Antiquarian Horological Society (1985-2001).
En la construcció i disseny d’instruments per a la mesura del temps és autor d’un planetari d’estil segle XVIII que s’exposa al Museu de la Ciència de Barcelona i del disseny tècnic de diversos rellotges de sol analemàtics, entre d’altres obres. Ha publicat un centenar d’articles en revistes especialitzades en rellotgeria i astronomia, i diversos llibres. És coautor del llibre Rellotges de sol de Catalunya, d’aquesta
mateixa col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ha realitzat també les exposicions «Temps i rellotges» (Museu de la Ciència de Barcelona, 1985), «Historia de la medida del tiempo» (Sant Sebastià, 1991) i «Evolució dels rellotges» (Fira Andor’93).
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.