El nostre amic Oriol Mas ha preparat per tots vosaltres una visita virtual al nostre museu: el Museu del Rellotge Virtual.
Si la visita “real” ja val la pena la virtual també és espectacular, no us perdeu la visita, us esperem!
Link: http://
Us recomanem molt la visita i els treballs del fotògraf Oriol Mas, de Sentmenat (Barcelona). A la seva web hi trovareu més mostres de treballs i espectaculars fotografies:
Ahir diumenge 7 de desembre de 2014 al matí el Museu del Rellotge de Catalunya va oferir l’exposició “Rellotges de Marina”.
Nombrós públic i afeccionats al rellotge van acudir de nou a Sant Feliu de Codines i van gaudir de una gran nombre de peces relacionades amb la Marina i el mon Rellotger, algunes de molta qualitat, d’altres de curioses i d’altres especial.
El col·laborador i amics de la Fira i “Tandetemps” va treballar de valent i va presentar les peces classificades i detallades segons les seves característiques.
Dilluns 8 de desembre el diari el 9Nou s’ha fet ressò de l’exposició i n’ha publicat un article que us posem a continuació:
Us posem una galeria de fotos de les peces i moments destacats:
A través d’aquest enllaç us volem enllaçar un reportatge que hem trobat molt interessant: un No·Do del “I Congreso Internacional de Relojería de Barcelona 18 a 24 de octubre de 1965”.
En el NO·DO del 8 de novembre de 1965 s’obre el popular noticiari informatiu amb un extens reportatge d’aquest Congrés que mostra el fervor i gran popularitat que han tingut el rellotges tan a Barcelona com a tot Catalunya.
Es pot veure a l’arxiu històric del NO·DO de RTVE , No·Do 1192C, en el següent enllaç: http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1192/1469178/
Gràcies a l’Ajuntament i al seu Canal Codinenc, hem pogut veure a You Tube ja el video de la XIX Fira. Val molt la pena!
Algunes captures de pantalla dels moments del video:
2ª Galeria de fotos XIX Fira del Rellotge: La Fira a la Plaça de Sant Feliu
Si ens voleu trobar o buscar a través de Google Maps hem carregat un planol amb totes les localitzacions, hi trobareu la Plaça on farem la Fira, l’Ajuntament, el Casal Cultural on hi ha el Museu del Rellotge així com les principals zones d’aparcament per si veniu amb cotxes o la parada de autobusos per si veniu amb transport públic.
Si escolliu el transport públic l’empresa Sagales fa el servei de la Linia Barcelona a Sant Feliu de Codines amb autobusos, hi ha parades a Barcelona, Palau de Plegamans i Caldes de Montbui. També hi ha enllaços amb Granollers i Sabadell. Trobareu tota la informació i horaris a la web de Sagales www.sagales.com (Tel. 902 130 01)
Amb cotxe es carreteres que conflueixen a Sant Feliu de Codines són:
BP-1432: Sant Feliu de Codines – Llinars (passant per Bigues)
BP-1241: Sant Feliu – Sant Llorenç Savall (passant per Gallifa)
BV-1485: Sant Feliu de Codines – Sant Miquel del Fai
C-1413b: Sant Feliu de Codines – Centelles
C-59: Mollet – Moià (passant per Sant Feliu de Codines)
En el cas que necessiteu un Taxis aquí teniu les seves dades:
Taxi Enric Claramunt Humet
Tel. 93 866 12 44 – 609 333 705
Correu electrònic: taxi@taxienric.cat
Web: www.taxienric.cat
Taxi Jesús Navarro
Tel. 607 233 684
Correu electrònic: taxij.navarro@gmail.com
EL RELLOTGE A L’ESCOLA
La dissetena edició de la Fira del Rellotge es dedicà a “El Rellotge a l’Escola” i es va voler dedicar a tots els alumnes per la importància dels coneixements en la mesura del temps i la rellotgeria.
La Fira es va presentar el dimecres 15 de maig de 2012 a la tarda en un acte al Casal Cultural Codinenc. L’exposició “El Rellotge a l’Escola” i la tradicional Fira es va fer a Sant Feliu de Codines el diumenge 20 de maig de 2012.
La intenció de la Fira va ser dedicar a tots els alumnes de les Escoles, Institut i Aldea Infantil, fent-los partícip amb diferents treballs de la Ciència Rellotgera i de la mesura del temps. La història del poble de Sant Feliu de Codines, amb la singularitat de tenir dos campanars, dels que el civil l’any 1996 va complir dos cents anys, La conmemoració de la construcció de la Torre del Rellotge va donar origen a la Fira. Aquesta singularitat i la passió pel rellotge i la mesura del temps cal fer-la extensible a tot el poble en especial els més petits i joves per que entenguessin i en participessin d’aquesta interessantíssima cultura des dels inicis fins a la mecànica i tècniques modernes de rellotges.
Gràcies als ajuts dels professors i alumnes de l’Escola de Rellotgeria “La Mercè” de Barcelona, i d’altres afeccionats i col·leccionistes que any darrera any ajuden i molt més aquest per aconseguir aquesta Fira. També els socis de l’Associació Gnomònica de Catalunya van brindar el seu suport col·laborant desinteressadament amb els directors i professors de totes i cada una de les escoles del poble. Cal recalcar que tots ells s’han bolcat amb que aquests coneixements i treballs arribin a tot el seu alumnat de forma profitosa, instructiva e il·lusionada. Tots en vàrem gaudir veient-los a l’exposició d’aquest any 2012.
EL RELLOTGE PÚBLIC
La setzena edició de la Fira del Rellotge es dedicarà a “El Rellotge Públic”. La Fira va voler remarcar en aquesta edició l’enorme utilitat que va tenir el fet que el cuitadà tingués al seu abast la gestió del temps gràcies als rellotges de servei públic.
La Fira es va presentar el passat dimarts 10 de maig de 2011 a la tarda en un acte al Palau Robert de Barcelona. L’exposició “El Rellotge Públic” i la Fira es van fer el diumenge 15 de maig de 2011.
Sobre el Rellotge Públic. La història de la mesura del temps té unes quantes fites de gran interès. La més important es produeix al voltant de l’any 1300 quan s’inventa el rellotge mecànic. Aquest fet marca l’inici de la mesura moderna del temps. El rellotge mecànic nasqué a Europa en un lloc desconegut, probablement del nord d’Itàlia. Eren rellotges fornits d’un escapament de paletes i un rudimentari oscil·lador anomenat esperit o foliot. Al principi, aquells rellotges no tenien agulles ni esfera, ni tan sols tocaven les hores, simplement actuaven de despertador o avisador per tal que l’encarregat de tocar l’hora accionés manualment una campana. Molt aviat servirien per accionar directament les campanes d’un campanar o torre pública, a les quals s’hi posarien els “Jaquemarts” o autòmats en forma humana que colpejaven les campanes. Més tard, també s’hi afegirien les grans esferes visibles des de l’exterior.
Els tocs horaris civils van tenir una gran incidència en l’organització de la societat urbana baix medieval; la vida rural seguia funcionant amb una organització marcada pel ritme solar, però a les ciutats la divisió del dia en hores iguals i els tocs horaris derivats d’aquesta divisió van començar a ordenar rígidament les funcions de les classes laborals. El naixement del rellotge mecànic està considerat un dels grans invents de l’era moderna, és a dir un d’aquells capaços de canviar el món, encara que es podria dir amb més propietat que fou un d’aquells invents que reflecteixen fins a quin punt el món estava canviant i necessitat de noves eines.
A finals del segle XIII, l’hora que es donava públicament era només la de l’oració des dels campanars dels monestirs i esglésies; a principis del segle XIV ja són innombrables els campanars civils que donen l’hora asèptica, sense connotacions religioses, en el centre de les ciutats; l’hora burgesa; una hora determinada per la necessitat de sincronitzar la societat. Per primera vegada els ciutadans medievals anaven a toc de rellotge, i el temps es feia sentir des dels campanars públics de forma implacable. La necessitat de disposar d’hora urbana ve donada per un canvi substancial en les relacions humanes que esdevé a principis de segle XIV i que marca el principi de la fi de l’Edat Mitjana i l’albirament de l’Edat Moderna.
EL RELLOTGE CATALÀ
En un principi per la XIV Fira es va anunciat que la Fira estaria dedicada al Rellotge Electric, però la publicació del llibre “El Rellotge Català” i la possibilitat d’exposició de peces ùniques de rellotges catalans van fer que es posposes la Fira dedicada al Rellotge Electric.
Així doncs l’exposició es va dedicar totalment al rellotge català amb abast internacional. Tots els organitzadors i simpatitzants van estar d’acord en que s’havia de col·laborar al màxim en la divulgació del inigualable, únic e insustitutible llibre “El Rellotge Català”, que amb molta dedicació de temps i esforç, els seus autors, l’antiquari i
col·leccionista Jaume Xarrié, i el reconegut professor, Eduard Farré, havien publicat pocs dies abans de la Fira i es va voler donar suport a aquesta gran obra mostrant rellotges de tots i cadascuna de les poblacions catalanes que els van construir.
Anècdota de la XIV Fira: El rellotge 485 de Moià. Catalunya va recuperar l’històric rellotge de Moià número 485 del segle XVIII de la col·lecció anglesa Tyler. Dels 46 rellotges històrics censats fins a la data de la Vila de Moià, existeix un que és diferent a tots els demés.
En els anys 70 del segle XX, el diari ABC de Madrid es referí a ell i va publicar un article de la important colecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII. Aquest rellotge va escapar de la destrucció per part dels Carlistes de la Vila de Moià i del oblit fins ser una antiguitat que el historiògraf rellotger Luis Montañés el va mencionar en els seus estudis dels anys 1959-1969. Posteriorment, el Sr. Montañés va publicar un llibre titulat “Articulos ABC”, on sortí fotografiat per primera vegada. En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero, també el cataloga en el seu diccionari sobre el rellotge “Relojes. Diccionario Enciclopédico de Alta Relojería “, publicat per Editorial Furtwangen. En l’actualitat, el rellotge està a Catalunya i s’en va poder gaudir en exclusiva a la nostra XIV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines.
L’AUTÒMATA I EL RELLOTGE
La novena edició va aplegar una col·lecció única de rellotges amb autòmats i autòmats independents entre els que hi havia peces que ara s’exposen en d’altres museus de Catalunya de recent creació i originals rellotges de butxaca amb autòmats de tipus musical i eròtic.
Els primers rellotges mecànics, cap al segle XIV, estaven dotats, la majoria de les vegades, de figures autòmates anomenades “Jaquemart” que copejaven les campanes. Encara queden innombrables exemples dels citats campaners mecànics dels quals podem citar per proximitat o fama, els de la Catedral de Burgos, els d’Elx o els de la plaça de Sant Marc de Venecia.
Amb el temps, els mecanismes s’anaren complicant amb multitud de figures que no nomès accionen les campanes, sinó que es desplacen per l’esfera del reliotge o per altres parts del moble o façana que els dóna cabuda per senyalar parts molt concretes del dia, especialment el moment del migdia. Aquest és el cas dels grans rellotges de Munich, Nuremberg, Munster, Berna, Estrasburg, Besançon o Praga.
A finals del segle XVIII, l’art de la rellotgeria assolí un alt nivell de precisió i de miniaturització que alguna dels artesans, no satisfets amb que les seves obres, (d’unes dimensions mínimes) marquessin les hores i senyalessin la posició dels astres amb una fiabilitat extraordinaria, volen anar més lluny i els volen donar vida. A partir d’aquella epoca, els rellotgers crearen una sèrie d’autòmates en miniatura i independents dels reuotges, capaços de sorprendre, meravellar i fer somiar al món.
Entre l’extensa gama d’autòmates que han arribat fins als nostres dies destaca una gran quantitat d’ocells que tenien complexes tonades mentre mouen cap, pic, ales i cua. Jacquet-Droz i el seu col·laborador Frederic Leschaut van construir els autómates més fascinants de tota els temps: tres androides que dibuixen, escriuen i toquen i’orgue. El tamany no ha estat un impediment per a la realització d’autòmates, sinó més que un repte a l’art de la rellotgeria i la minituralització.
Molts rellotges de butxaca amb repetició de soneria disposen de figures que copegen les campanes; en altres hi ha escenes animades de tipus costumista, bíblic o fins i tot erótic.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.