Arxiu d'etiquetes: exposició

2017, XXII Fira

XXII Fira del Rellotge de Catalunya, diumenge 21 de maig de 2017

XII FIRA DEL RELLOTGE DE CATALUNYA – SANT FELIU DE CODINES (BARCELONA) – DETALL ACTIVITATS
 CONCURS “L’ART AL RELLOTGE. DIUMENGE 14 DE MAIG, 2017, 12.00h.

Tots els artistes que vulguin participar en el concurs han de dipositar les seves obres al “Museu del Rellotge de Catalunya”, al Casal Cultural Codinenc. A les 14.00h es tancarà la recollida d’obres. Premis a les 3 millors obres.

FIRA DEL RELLOTGE: DIUMENGE 21 DE MAIG DE 2017, MATÍ.

Diumenge, 21 de maig, 8 a 14h, Plaça de l’Ajuntament de Sant Feliu.

A les 12.00h Recepció del Consistori a l’Ajuntament i lliurament de la distinció d’homenatge al Sr. Eduard Farré Olivé, ex-professor de l’Escola de Rellotgeria de la Mercè de Barcelona.

A les 12.30h personalitats i organitzadors recorregut per la Fira i a l’exposició temàtica “L’Art al Rellotge”, al “Museu del Rellotge de Catalunya”, al Casal Cultural Codinencs. Seguidament lliurement dels premis del Concurs “L’Art al Rellotge”.

A les 13.30h posada en marxa de les quatre esferes del nou rellotge del campanar. Ho contemplarem des de la Plaça Umbert Rosàs (davant Centre Cívic).

 TEMÀTICA DE LA XXII FIRA: RELLOTGES I ART.

Aquests dos conceptes sovint han anat de bracet, no en va la rellotgeria es considera un ofici artístic. Interiorment, tenim la decoració de les màquines: luxosos treballs de gravat i vogit destinats a ser vistos només pels propis rellotgers. La decoració dels rellotges, però, no s’acaba en els mecanismes, sinó que també ocupa i amb molt més motiu, l’exterior. Pel què fa als rellotges de butxaca, tenim l’època daurada dels esmalts que va dels segles 17 al 19 en què es fan autèntiques obres d’art en les miniatures d’esmalts que copien les pintures dels autors més famosos de l’època.  Per altra banda, hi ha els rellotges domèstics, especialment els de procedència francesa del segle 19, que s’ornamenten amb escultures o figures de bronze daurat de les més diverses formes. Alguns rellotges es disposen a l’interior de pintures amb complement de caixes de música. També hi ha molts retrats de personatges que han volgut ser pintats amb el seu rellotge.  No oblidem tampoc els rellotges de sol, molts d’ells d’una qualitat artística indiscutible. Més modernament i a modus d’exemple propi tenim l’obra de Dalí amb els seus rellotges tous tant en pintura com en escultura.

Aquesta relació entre rellotges i art no tindria fi, reflexionem només en quantes vegades hem exclamat en veure un rellotge especial: “això és una autèntica obra d’art”. 

EXPOSICIÓ “L’ART AL RELLOTGE, al Museu del Rellotge de Catalunya, a l’edifici Casal Cultural Codinenc, junt amb l’exposició permanent del Museu.

Dies/horaris: Dissabte 20 de maig de 11-13h. Diumenge 21 de maig de 10-14h. Entrada 2 €.

INFORMACIÓ I CONTACTE:

Sr. Pere Riera, tel. 603837079, coordinador.

Sr. Josep Vilanova, tel. 609818569, president.

LA FIRA DEL RELLOTGE A INTERNET I XARXES SOCIALS:

Pàgina web: http://www.firadelrellotge.org – E-mail: fira@firadelrellotge.org

Pàgina a Facebook, perfil “Fira del Rellotge”: http://www.facebook.com/firadelrellotge

Twitter: http://www.twitter.com/firadelrellotge (@firadelrellotge  “Hastag” #firadelrellotge)

Instragram: http://www.instagram.com/firadelrellotge  Youtube, buscar “fira del rellotge”.

 
2014, XIX Fira

Pre XIX Fira: la Fira a la Televisió

Pre XIX Fira: la Fira a la Televisió

La setmana anterior a la Fira la televisió TV3 va donar gran cobertura informativa a la Fira, amb dues entrevistes al responsables de la Fira. Podeu veure els videos de les entrevistes en les entrades anterior que trovareu a la mateixa web, ara us posarem los fotografies dels preparatius de les entrevistes. Aquí les teniu:

 

Mapa

Mapa de la Fira del Rellotge a Google Maps

Si ens voleu trobar o buscar a través de Google Maps hem carregat un planol amb totes les localitzacions, hi trobareu la Plaça on farem la Fira, l’Ajuntament, el Casal Cultural on hi ha el Museu del Rellotge així com les principals zones d’aparcament per si veniu amb cotxes o la parada de autobusos per si veniu amb transport públic.

Mapa_Fira_del_Rellotge

 

Si escolliu el transport públic l’empresa Sagales fa el servei de la Linia Barcelona a Sant Feliu de Codines amb autobusos, hi ha parades a Barcelona, Palau de Plegamans i Caldes de Montbui. També hi ha enllaços amb Granollers i Sabadell. Trobareu tota la informació i horaris a la web de Sagales www.sagales.com (Tel. 902 130 01)

Amb cotxe es carreteres que conflueixen a Sant Feliu de Codines són:

 

BP-1432: Sant Feliu de Codines – Llinars (passant per Bigues)
BP-1241: Sant Feliu – Sant Llorenç Savall (passant per Gallifa)
BV-1485: Sant Feliu de Codines – Sant Miquel del Fai
C-1413b: Sant Feliu de Codines – Centelles
C-59: Mollet – Moià (passant per Sant Feliu de Codines) 

Planol_St_Feliu

En el cas que necessiteu un Taxis aquí teniu les seves dades:

Taxi Enric Claramunt Humet
Tel. 93 866 12 44 – 609 333 705
Correu electrònic: taxi@taxienric.cat
Web: www.taxienric.cat

Taxi Jesús Navarro
Tel. 607 233 684
Correu electrònic: taxij.navarro@gmail.com

 

2009, XIV Fira

XIV Fira del Rellotge de Catalunya, 16 i 17 de maig de 2009

EL RELLOTGE CATALÀ

En un principi per la XIV Fira es va anunciat que la Fira estaria dedicada al Rellotge Electric, però la publicació del llibre “El Rellotge Català” i la possibilitat d’exposició de peces ùniques de rellotges catalans van fer que es posposes la Fira dedicada al Rellotge Electric.

Així doncs l’exposició es va dedicar totalment al rellotge català amb abast internacional. Tots els organitzadors i simpatitzants van estar d’acord en que s’havia de col·laborar al màxim en la divulgació del inigualable, únic e insustitutible llibre “El Rellotge Català”, que amb molta dedicació de temps i esforç, els seus autors, l’antiquari i
col·leccionista Jaume Xarrié, i el reconegut professor, Eduard Farré, havien publicat pocs dies abans de la Fira i es va voler donar suport a aquesta gran obra mostrant rellotges de tots i cadascuna de les poblacions catalanes que els van construir.

Anècdota de la XIV Fira: El rellotge 485 de Moià. Catalunya va recuperar l’històric rellotge de Moià número 485 del segle XVIII de la col·lecció anglesa Tyler. Dels 46 rellotges històrics censats fins a la data de la Vila de Moià, existeix un que és diferent a tots els demés.
En els anys 70 del segle XX, el diari ABC de Madrid es referí a ell i va publicar un article de la important colecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII. Aquest rellotge va escapar de la destrucció per part dels Carlistes de la Vila de Moià i del oblit fins ser una antiguitat que el historiògraf rellotger Luis Montañés el va mencionar en els seus estudis dels anys 1959-1969. Posteriorment, el Sr. Montañés va publicar un llibre titulat “Articulos ABC”, on sortí fotografiat per primera vegada. En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero, també el cataloga en el seu diccionari sobre el rellotge “Relojes. Diccionario Enciclopédico de Alta Relojería “, publicat per Editorial Furtwangen.  En l’actualitat, el rellotge està a Catalunya i s’en va poder gaudir en exclusiva a la nostra XIV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines.

 

2004, IX

IX Fira del Rellotge de Catalunya, 15 i 16 de maig de 2004

L’AUTÒMATA I EL RELLOTGE

La novena edició va aplegar una col·lecció única de rellotges amb autòmats i autòmats independents entre els que hi havia peces que ara s’exposen en d’altres museus de Catalunya de recent creació i originals rellotges de butxaca amb autòmats de tipus musical i eròtic.

Els primers rellotges mecànics, cap al segle XIV, estaven dotats, la majoria de les vegades, de figures autòmates anomenades “Jaquemart” que copejaven les campanes. Encara queden innombrables exemples dels citats campaners mecànics dels quals podem citar per proximitat o fama, els de la Catedral de Burgos, els d’Elx o els de la plaça de Sant Marc de Venecia.

Amb el temps, els mecanismes s’anaren complicant amb multitud de figures que no nomès accionen les campanes, sinó que es desplacen per l’esfera del reliotge o per altres parts del moble o façana que els dóna cabuda per senyalar parts molt concretes del dia, especialment el moment del migdia. Aquest és el cas dels grans rellotges de Munich, Nuremberg, Munster, Berna, Estrasburg, Besançon o Praga.

A finals del segle XVIII, l’art de la rellotgeria assolí un alt nivell de precisió i de miniaturització que alguna dels artesans, no satisfets amb que les seves obres, (d’unes dimensions mínimes) marquessin les hores i senyalessin la posició dels astres amb una fiabilitat extraordinaria, volen anar més lluny i els volen donar vida. A partir d’aquella epoca, els rellotgers crearen una sèrie d’autòmates en miniatura i independents dels reuotges, capaços de sorprendre, meravellar i fer somiar al món.

Entre l’extensa gama d’autòmates que han arribat fins als nostres dies destaca una gran quantitat d’ocells que tenien complexes tonades mentre mouen cap, pic, ales i cua. Jacquet-Droz i el seu col·laborador Frederic Leschaut van construir els autómates més fascinants de tota els temps: tres androides que dibuixen, escriuen i toquen i’orgue. El tamany no ha estat un impediment per a la realització d’autòmates, sinó més que un repte a l’art de la rellotgeria i la minituralització.

Molts rellotges de butxaca amb repetició de soneria disposen de figures que copegen les campanes; en altres hi ha escenes animades de tipus costumista, bíblic o fins i tot erótic.